DUGiDocs

El reconeixement de la diversitat cultural ha fet més visible també la pluralitat de manifestacions religioses a places i carrers del país. Són prou clares les mostres quotidianes d’aquesta pluralitat, i tot sembla indicar que els pronòstics de fa poques dècades, sobre la pèrdua de pes i de presència de les religions en les societats modernes i avançades, no han seguit el curs anunciat. La secularització de la societat, ben patent en alguns àmbits de la vida quotidiana, ha estat paral·lela a un increment de les religiositats i les espiritualitats.

La coexistència de posicions creients i no creients, juntament amb les atees i agnòstiques, accelera un procés de contínua complexitat en les relacions socials i en la definició de marcs de convivència prou acollidors i còmodes per a tothom. En realitat, no hem sabut resoldre prou bé encara l’encaix de les religions en una cultura democràtica, oberta i plural, i són nombroses també les repercussions d’aquesta anomalia en l’educació: d’una banda, la religiositat es presenta com una característica radicalment humana, sovint sota el paraigua de l’espiritualitat, que aplegaria la dimensió transcendent dels humans; d’altra banda, com a intangible i, per tant, susceptible de caure en dogmatismes sectaris, la religiositat és sovint qüestionada en aquesta funció de regular la vida quotidiana.

Així, en el marc dels principis que podrien inspirar una educació integral, se’ns van obrint constantment debats i reptes que ens demanen una resposta clara: sobre l’impacte de les religions en l’organització de l’escola; sobre la pertinència curricular de les religions en els programes educatius; sobre l’espiritualitat entesa com una competència bàsica més o una dimensió humana ineludible en educació; sobre la conveniència d’incorporar els valors religiosos en el context general de l’educació en valors; sobre els reajustaments organitzatius i logístics necessaris per acollir noves sensibilitats i creences religioses.

Una escola que respiri cultura democràtica ha de plantejar-se degudament, amb rigor i coherència, com encaixar el fet religiós. El simposi d’enguany proposa que atenguem algunes de les inquietuds que desperta aquesta situació quant a l’articulació de la formació religiosa en una educació laica, i també quant a la resposta de l’educació a la diversitat religiosa, a la conciliació entre religió i ciència en clau educativa i, finalment, al potencial educatiu de la religiositat. Tot plegat en un marc educatiu i social que volem plural, acollidor i democràtic.