Activisme patrimonial a Catalunya. La salvaguarda del patrimoni construït (1970-2020)

Abstract

This doctoral thesis studies the relationship between citizenship and built heritage through the social movements that arise for its claim and defense, that is, heritage activism. The research delves into the initiatives that have emerged in Catalonia (excluding the Metropolitan Area of Barcelona) from grassroots movements throughout 1970-2020, with the aim of safeguarding and/or highlighting the value of buildings, neighbourhoods, and singular architectural elements.

The research is structured in three areas. The first exposes the theoretical framework and contains a state of the investigation that, through an exhaustive identification of both international and local publications, shows how academic literature has considered the phenomenon and from what theoretical perspectives. From the previous preservationist or conservationist currents of nineteenth-century Europe to the movements that take place in globalised societies, this exercise reveals a series of approaches that are developed throughout the initial sections and indicate a social attitude towards heritage in which concepts such as identity, memory, conflict, gentrification, and the right to the city are articulated. The second is the core part of the thesis and consists of an inventory of cases. Taking into account the established territorial and chronological framework, extensive fieldwork has been carried out throughout Catalonia which, accompanied by research in primary and secondary sources, has identified and collected information on initiatives where grassroots movements have defended threatened and/or abandoned built heritage. The data is systematized in a set of case files that provide context for the mobilizations and their outcomes, while documenting the references of each case. The third and last area of research, based on the results of the preceding sections, presents the discussion, and draws conclusions. The collection of cases is analysed in quantifiable terms: the areas of Catalonia where most cases have been identified, the influence heritage movements have had throughout the period, the most numerous architectural typologies, and the number of assets that have been demolished or acquired new uses after the mobilizations, among others. Finally, the concepts from the theoretical framework are combined with the results of the inventory to develop qualitative discourse on heritage activism in Catalonia in terms of the common good, hegemony and counterculture, ending with a section on the relationship of the phenomenon with the media

La present tesi doctoral estudia la relació entre la ciutadania i el patrimoni construït a través dels moviments socials que sorgeixen per a la seva reivindicació i defensa, és a dir, l’activisme patrimonial. La investigació aprofundeix en les iniciatives que, des de la societat civil, han sorgit a Catalunya (exceptuant els municipis que formen l’Àrea Metropolitana de Barcelona), durant el període 1970-2020, amb l’objectiu de salvaguardar i/o fer notoris els valors d’edificis, conjunts, barris i elements arquitectònics singulars.

La recerca s’estructura en tres eixos. El primer exposa el marc teòric i conté un estat de la qüestió que, mitjançant una exhaustiva identificació de publicacions tant d’àmbit internacional com de caràcter local que s’han dedicat al fenomen, permet conèixer de quina manera la literatura s’hi ha apropat fins ara i des de quines perspectives teòriques. Aquest exercici desvetlla un seguit de línies d’anàlisi que es desenvolupen al llarg dels apartats inicials i assenyalen, des dels antecedents que es troben en les corrents preservacionistes o conservacionistes de l’Europa decimonònica fins als moviments que tenen lloc en les societats de la globalització, una actitud social davant del patrimoni on s’hi conjuguen conceptes com la identitat, la memòria, el conflicte, la gentrificació i el dret a la ciutat. El segon eix, per la seva banda, és el nucli de la tesi i consisteix en un inventari de casos: dins els termes territorials i cronològics establerts, s’ha dut a terme un extens treball de camp arreu del territori català que, acompanyat del buidatge de fonts primàries i secundàries, ha identificat i recollit informació de totes aquelles iniciatives que, des de la ciutadania, s’han ocupat de defensar béns construïts amenaçats i/o abandonats. Les dades es sistematitzen en un conjunt de fitxes que aporten coneixement envers els motius de la mobilització i les seves conseqüències, i també recullen les referències documentals que s’han localitzat al respecte. El tercer i últim eix pren els resultats dels apartats precedents per presentar la discussió i elaborar les conclusions. Primer el recull de casos és analitzat en termes quantificables: en quines zones de Catalunya s’han recollit més casos, quina incidència tenen els moviments patrimonialistes al llarg dels anys, quines tipologies arquitectòniques prevalen, el nombre de béns enderrocats i els que han adquirit nous usos després de les mobilitzacions, entre d’altres. Després, el marc teòric es conjuga amb l’inventari i es desenvolupen un seguit d’idees envers l’activisme patrimonial a Catalunya en termes de bé comú i d’hegemonia i contracultura, per finalitzar amb un apartat sobre la relació del fenomen amb els mitjans de comunicació