Seguridad alimentaria y bienestar subjetivo de niños y niñas participantes del programa familias en Chile

Abstract

The research aims to examine the relationship between food security and subjective well-being of girls and boys participating in the Families Program of the Metropolitan Region in Chile. A cross-sectional explanatory correlational design was used. The sample corresponds to 972 boys and girls between 10 and 14 years of age, belonging to the Familias program of the Metropolitan Region in Chile who live in contexts of poverty. The instruments used were: Overall Life Satisfaction Single Item Scale (OLS), Happiness Single Item Scale (OHS), Personal Well-Being Index - Schoolchildren Version (PWI-SC), Satisfaction with Food-related Life Scale (SWFL) and Latin American and Caribbean Food Security Scale (ELCSA).

The results show high observed mean scores in all the subjective well-being and food security scales, however, in all of them the shape of the distribution evidences that there are more extreme cases below the mean.

The majority of children (70%) live in situations of moderate or severe food insecurity, with girls being more likely to live in situations of severe food insecurity and with less access to food than boys. Children with normal weight have better food security rates, compared to obese children who have a higher prevalence of severe food insecurity.

Children with normal weight have food security and access to food in sufficient quantity and quality; on the contrary, children with obesity have a higher prevalence of severe food insecurity and the greatest restrictions in access to food in quantity and quality.

In conclusion, there is a positive and significant relationship between food security and children's subjective well-being in all the models tested, highlighting the largest effect between ELCSA with SWFL, which explains 42% of the variance in food-related life satisfaction. This result, from the perspective of positive psychology, implies recognizing food as a new indicator of children's subjective well-being and therefore incorporating it in the design of future psychosocial interventions to combat child poverty

La investigació té per objectiu examinar la relació entre seguretat alimentària i benestar subjectiu de nenes i nens participants del Programa Famílies de la Regió Metropolitana a Xile.. Es fa servir un disseny correlacional explicatiu de tall transversal. La mostra correspon a 972 nens i nenes entre 10 i 14 anys, pertanyents al programa Famílies de la regió Metropolitana a Xile que viuen en un context de pobresa. Els instruments utilitzats són: Escala d'Ítem Únic de Satisfacció Global amb la Vida (OLS), Escala d'Ítem Únic de Felicitat (OHS), Índex de Benestar Personal - Versió per a Escolars (PWI-SC), Escala de Satisfacció amb la Vida relacionada amb els Aliments (SWFL) i Escala Llatinoamericana i Caribenya de Seguretat Alimentària (ELCSA).

Els resultats mostren puntuacions mitjanes altes observades a totes les escales de benestar subjectiu i seguretat alimentària, però, en totes elles la forma de la distribució evidència que hi ha més casos extrems per sota de la mitjana.

La majoria dels nens i nenes (70%) viuen en situacions d'inseguretat alimentària moderada o greu, i les nenes són les més propenses a viure situacions d'inseguretat alimentària greu i amb menys accés a aliments que els nens. Els nens i nenes amb pes normal presenten millors taxes seguretat alimentària, en comparació dels obesos que tenen més prevalença d'inseguretat alimentària greu.

Els nens i nenes amb pes normal tenen seguretat alimentària i accés a aliments en quantitat i qualitat suficients, per contra, els nens i nenes amb obesitat tenen més prevalença d'inseguretat alimentària greu i les restriccions més grans d'accés a aliments en quantitat i qualitat.

En conclusió, hi ha una relació positiva i significativa entre la seguretat alimentària i el benestar subjectiu dels nens en tots els models provats, destacant l'efecte més gran entre ELCSA amb SWFL, que explica el 42% de la variància en la satisfacció amb la vida relacionada amb l'alimentació. Aquest resultat, des de la perspectiva de la psicologia positiva, implica reconèixer l'alimentació com un nou indicador del benestar subjectiu dels infants i, per tant, incorporar-la en el disseny de futures intervencions psicosocials per combatre la pobresa infantil