El Programa d'acolliment intercultural de la UdG
Texto Completo
Compartir
En el marc del procés de Bolonya, des del Servei de Llengües de la UdG, estem
mirant d’adaptar la formació lingüística i l’acolliment dels estudiants de fora de l’àmbit
lingüístic català a les noves necessitats i al nou context europeu. La internacionalització i
l’increment de la mobilitat són objectius estratègics de la nostra Universitat, i el nostre
paper és fer que la llengua no constitueixi un obstacle, sinó una oportunitat per aprendre.
És per això que presentem el Programa d’Acolliment Intercultural, un projecte viu i
dinàmic que va començar fa 6 anys i que ara mou més de 300 estudiants a l’any, entre
aprenents de català, d’espanyol i integrants de parelles lingüístiques, la meitat dels quals
procedents d’altres països, bàsicament europeus, de l’Amèrica Llatina i en els darrers
temps, de països orientals.
Els dos instruments de què ens ha dotat el Consell d’Europa ens ajudaran molt en
aquest procés: el Marc Europeu Comú de Referència per a l’ensenyament de les llengües
(MCER) i el Portafoli Europeu de les Llengües (PEL) són eines magnífiques per treballar
en el canvi de paradigma en la formació lingüística dels aprenents.
El fet que s’hagi diversificat en poc temps la tipologia d’estudiant que arriba a la
UdG –procedents de més de 25 països- ens ha obligat a introduir canvis en el Programa
d’Acolliment Intercultural: formació abans d’arribar (programa Interca@t), cursos de
llengua i cultura, programació intensiva + extensiva, noves modalitats de tàndems
lingüístics en una sola llengua (voluntariat lingüístic en català o tàndems culturals en
anglès), aprofitament de les TIC per a la formació (espaic@t) i per als intercanvis
(tàndems virtuals), repartiment dels alumnes segons llengua d’origen (cursos intensius de
setembre amb grups per si són de llengua romànica o no romànica), etc.
En definitiva, ens estem adaptant als requeriments de l’EEES en la nostra feina
diària, i ens recompensen els resultats obtinguts any a any. Ens queda encara un llarg
camí per recórrer, i pensem que, si el fem conjuntament amb la resta d’universitats
catalanes, arribarem a bon port