Estudi de l'efecte estabilitzador de les corretges en les cobertes lleugeres

Moreno Sala, Joel
Compartir
L’acer és un dels materials més destacats dins l’àmbit estructural degut, en gran part, a la seva elevada capacitat tensional, tant en tracció com en compressió. Aquesta capacitat permet estructures lleugeres i cobrir grans llums. En pòrtics de nusos rígids d’una nau industrial és habitual l’ús de perfils oberts en doble T. Aquests perfils presenten una baixa rigidesa a torsió i flexió lateral, el qual els fa propensos a patir inestabilitat quan es produeix compressió en una de les seves ales en flexió, fenòmen que es coneix com a vinclament lateral. Per aquest motiu, el càlcul en efectes de 2n ordre adquireix una importància més rellevant a l’hora de dimensionar els elements estructurals. Un altre punt important és que els elements estructurals estan units entre ells, no treballen de manera individual, fet que comporta un estudi més complex a l’hora de determinar les condicions de contorn de cada element. El present estudi pretén determinar l'efecte estabilitzador de les corretges en un pòrtic de nusos rígids, i si és així, en quina magnitud pot arribar a afectar aquest grau de travat al conjunt estructural. L'Estudi s'ha realitzat seguint dues metodologies diferents. Els anàlisis estructurals parteixen dels criteris indicats a les normatives d'estructures metàl•liques espanyola (CTE-DB-SE-A) i l'europea (Eurocodig 3) ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd3.0