Jurisprudència del llibre segon del Codi Civil de Catalunya

Abstract

Catalunya va ser una de les primeres comunitats autònomes en regular les relacions familiars amb la promulgació del Codi de família per la Llei 9/1998, de 15 de juliol, i la Llei 10/1998, d'unions estables de parella. Amb l'elaboració del llibre II del Codi civil de Catalunya (CCCat) per la Llei 25/2010, de 29 de juliol, el legislador català va abandonar la dissociació del fet familiar i va incorporar al CCCat la regulació dels drets de la persona i les institucions protectores, la família i la resta de relacions de convivència. Malgrat això, encara trobem a la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (LDOIA), la protecció dels menors. No cal fer esment que el legislador català pretenia i aconsegueix una regulació completa d’aquestes matèries de manera que només cal anar al Codi civil estatal (CC) en matèria d'estat civil. És remarcable també que la minsa regulació del CC en relació amb el fet familiar ha forçat el Tribunal Suprem a produir una àmplia jurisprudència, part de la qual pren com a referent la regulació catalana. De la nostra banda, tant respecte del llibre II del CCCat com en relació amb la LDOIA, la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ha estat, des de la promulgació, molt extensa. De fet, de les més de 500 sentències de cassació dictades per la Sala Civil i Penal del TSJC en relació amb el CCCat, gairebé 2/3 corresponen a la temàtica de la persona, de la família i dels menors amb una gran repercussió quant als processos de separació i divorci del matrimoni o cessament de les relacions de parella. L'objecte d’aquest treball és precisament donar a conèixer als operadors jurídics la jurisprudència del TSJC en aquesta matèria, amb l'anàlisi de les sentències més emblemàtiques, atès que és impossible fer esment de totes les sentències dictades per la Sala