Cognitive challenges in captive chimpanzees: behavioral and welfare implications and influence of personality

Abstract

The majority of chimpanzees living in captivity will remain in this situation for life. Reintroducing them to their natural habitats is extremely challenging, even in rescue and rehabilitation centers in their countries of origin. Therefore, it is our moral obligation to ensure optimal welfare conditions for these animals. To achieve this, it is essential not only to understand their ethological needs but also to acknowledge and account for their individual differences. In captivity, non-human primates are often exposed to cognitive challenges, such as problem-solving situations, either as environmental enrichment activities or within an experimental framework. However, we still have limited information about the impact of these activities on the behavior and welfare of the animals. There is also limited knowledge regarding the influence of sex, age, or personality on subjects' interest and performance in these types of cognitive activities. This doctoral thesis aims to address these knowledge gaps by investigating the relationship between cognitive challenges, behavior, welfare, and personality in captive chimpanzees (Pan troglodytes).

The study sample consisted of 37 chimpanzees housed in two different institutions, Fundació Mona (Girona, Spain) and the Leipzig Zoo (Leipzig, Germany). To assess chimpanzees' personality, we employed a 12-item questionnaire based on Eysenck's Psychoticism-Extraversion-Neuroticism model (PEN), widely used in humans. The association between cognitive challenges and welfare was investigated through two enrichment activities: a termite-fishing task and a double-sided maze containing food rewards. The association between personality and cognitive performance was assessed in a non-invasive experimental context, using a set of puzzle boxes that required the chimpanzees to employ problem-solving skills to access food rewards.

Regarding our main hypotheses, we concluded that: (1) chimpanzees show differences in interest and performance in cognitive tasks, both in enrichment and research contexts; (2) some of this variation is predicted by sex and personality; (3) cognitive enrichment activities improve animal welfare by providing animals with opportunities to engage in challenges, while promoting species-typical behaviors such as tool use and foraging, and reducing some undesirable behaviors such as inactivity; and (4) while Eysenck’s model offers an alternative approach to assess chimpanzee personality, further research is needed to validate its applicability in this species and other non-human primates.

The results of this thesis contribute to expanding our knowledge about the needs of captive chimpanzees, highlighting the importance of further investigating their behavior and individual differences. Only then can we guarantee that chimpanzees and other non-human primates living in captivity can have a live a life worth living

La majoria dels ximpanzés que viuen en captivitat romandran en aquesta situació de per vida. Reintroduir-los als seus hàbitats naturals és extremadament difícil, fins i tot en centres de rescat i rehabilitació als seus països d'origen. Per tant, és la nostra obligació moral garantir condicions òptimes de benestar per aquests animals. Per aconseguir-ho, és essencial no només entendre les seves necessitats de comportament, sinó també reconèixer i tenir en compte les seves diferències individuals. En condicions de captivitat, els primats no humans sovint estan exposats a reptes cognitius, és a dir situacions que impliquen la resolució de problemes, com determinades activitats d'enriquiment ambiental o en un context experimental. No obstant això, encara disposem de poca informació sobre l'impacte d'aquestes activitats en el comportament i el benestar dels animals. També es disposa d’un coneixement limitat sobre la influència del sexe, l'edat o la personalitat en l'interès i el rendiment dels subjectes en aquest tipus de tasques cognitives. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu aportar un major coneixement investigant la relació entre els reptes cognitius, el comportament, el benestar i la personalitat en ximpanzés (Pan troglodytes) en captivitat.

La mostra d'estudi consistí en 37 ximpanzés allotjats en dues institucions diferents, la Fundació Mona (Girona, Espanya) i el Zoo de Leipzig (Leipzig, Alemanya). Per avaluar la personalitat dels ximpanzés es va utilitzar un qüestionari de 12 ítems basat en el model de Psicoticisme-Extraversió-Neuroticisme (PEN) d’Eysenck, àmpliament utilitzat en humans. L'associació entre els reptes cognitius i el benestar es va investigar en dues activitats d’enriquiment: una tasca que simulava la pesca de tèrmits i un laberint de doble cara que contenia recompenses alimentàries. L'associació entre la personalitat i el rendiment cognitiu es va avaluar en un context experimental no invasiu, mitjançant un conjunt de caixes trencaclosques que requerien que els ximpanzés utilitzessin habilitats de resolució de problemes per accedir a les recompenses alimentàries.

En relació amb les nostres hipòtesis principals, vam concloure que: (1) els ximpanzés mostren diferències en l'interès i el rendiment en tasques cognitives, tant en contextos d'enriquiment com de recerca; (2) una part d'aquesta variació està relacionada amb el sexe i la personalitat; (3) les activitats d'enriquiment cognitiu milloren el benestar dels animals proporcionant oportunitats per afrontar reptes, alhora que fomenten comportaments propis de l'espècie, com ara l´ús d’eines i la cerca d’aliments, i redueixen alguns comportaments poc desitjats, com ara la inactivitat; i (4) tot i que el model d'Eysenck ofereix una alternativa per avaluar la personalitat dels ximpanzés, és necessari continuar investigant per tal de validar-ne l'aplicabilitat en aquesta espècie i en altres primats no humans.

Els resultats d’aquesta tesi contribueixen a ampliar el nostre coneixement sobre les necessitats dels ximpanzés en captivitat, posant en relleu la importància de continuar investigant la seva conducta i les seves diferències individuals. Només així podrem assegurar que els ximpanzés i altres primats no humans en captivitat puguin gaudir d'una vida que valgui la pena viure