Avaluació de l'efecte d'una estimulació auditiva rítmica sobre els paràmetres de la marxa i equilibri en persones amb ictus

Abstract

Stroke is the leading cause of functional motor disorders in adults and, in most cases, alters gait patterns and balance when standing and walking. Rhythmic techniques are recommended to improve gait and balance, since analysis of the processing of different elements of music has shown that rhythm shares similar areas with voluntary movement.

The aim of this investigation was to evaluate the effect of rhythmic auditory stimulation on gait and balance quality after stroke and to detect related outcomes. A non-randomized controlled trial was undertaken with 55 people in the subacute phase after stroke. The intervention group received music-based rhythmic auditory stimulation 3 times per week whereas the historical control group received conventional therapies.

Patients in a subacute phase after stroke that underwent rehabilitation with Rhythmic Auditory Stimulation improved quantitative and qualitative parameters of movement and balance. The intervention group had greater gains in terms of functionality and autonomy than the control group, but there were no differences in the walking parameters of the two groups. Improvements in balance and motor function are associated with the motor deficit at admission and the affected area. Age, stroke type and the affected side were not found to be directly related to the amount of improvement in balance, motor function and walking ability

L'ictus, primera causa d'alteracions motores funcionals en l'adult, comporta en la majoria de casos una alteració del patró de marxa i de l'equilibri tant en bipedestació com durant la marxa. Per treballar la marxa i l'equilibri es recomana l'ús d'una tècnica rítmica, ja que el ritme comparteix zones semblants a les que s'activen quan la persona ha de fer un moviment voluntari.

L'objectiu d'aquesta investigació ha estat avaluar l’efecte d'una estimulació auditiva rítmica sobre la qualitat de la marxa i equilibri en persones amb ictus i detectar diferents variables que hi puguin influir. S'ha realitzat un estudi quasi-experimental amb 55 persones en fase subaguda després d'un ictus. El grup intervenció va rebre estimulació auditiva rítmica amb música 3 cops per setmana complementant la rehabilitació. En canvi, el grup control històric només va rebre teràpies convencionals.

La rehabilitació complementada amb estimulació auditiva rítmica millora els paràmetres quantitatius i qualitatius de la marxa i l'equilibri en persones després d'un ictus en fase subaguda. El grup intervenció ha mostrat més guany en la funcionalitat i independència de la marxa comparats amb el grup control, però no hi ha hagut diferències en les millores dels paràmetres de la marxa entre els dos grups. Les millores en l'equilibri i la funció motora s'han relacionat amb el dèficit motor a l'ingrés i amb l'àrea afectada. L'edat, el tipus d'ictus i la lateralitat de la lesió no s'han associat a més guany en l'equilibri, en la funció motora ni en la funcionalitat de la marxa