This research studies how educators help young people to be empowered. It is built from a pedagogical model of youth empowerment comprising nine variables: self-esteem, responsibility, critical capacity, efficacy, community identity, meta-learning, participation, autonomy and teamwork. Our aim is to analyze youth empowerment factors from the educators’ perceptions of this concept, taking into account different educators’ fields and different uses of methodological strategies. In this quantitative cross-sectional study, the survey technique is applied. We analyzed responses to a questionnaire obtained from 696 educators (including teachers and social pedagogy professionals), through structural equation models (multigroup analysis) and non-parametric techniques. The results suggest that both groups of educators see youth empowerment as a unitary concept, but with two dimensions: the individual and the community. Teachers and social education professionals share the same conception of empowerment and perceive their contribution to it in the same way. On the other hand, differences were detected in the use of methodological strategies when working with young people. The results are discussed in the light of the existing literature, and appear to confirm the need to revisit the differentiation between the formal and non-formal when characterizing educators’ actions
Esta investigación estudia cómo los educadores y las educadoras ayudan a las personas jóvenes a empoderarse. Se parte de un modelo pedagógico de empoderamiento juvenil que comprende nueve variables: autoestima, responsabilidad, capacidad crítica, eficacia, identidad comunitaria, metaaprendizaje, participación, autonomía y trabajo en equipo. Nuestro objetivo es analizar los factores del empoderamiento juvenil a partir de las percepciones que quien educa tiene sobre este concepto y en función de los ámbitos educativos en que trabajan y del uso de diferentes estrategias metodológicas con los jóvenes. En este estudio transversal con la técnica de la encuesta, analizamos las respuestas a un cuestionario obtenido de 696 educadores/as (docentes y profesionales de la pedagogía social), mediante modelos de ecuaciones estructurales (análisis multigrupo) y técnicas no paramétricas. Los resultados sugieren que ambos grupos de educadores/as ven el empoderamiento juvenil como un concepto unitario, pero con dos dimensiones: la individual y la comunitaria. Docentes y profesionales de la educación social comparten la misma concepción del empoderamiento y perciben su contribución al mismo de la misma manera. También, se detectaron diferencias en el uso de estrategias metodológicas con jóvenes. Los resultados se discuten a la luz de la literatura existente y parecen confirmar la necesidad de revisar la
diferenciación entre formal y no formal al caracterizar las acciones de los/as educadores/as
Aquesta investigació estudia com els educadors i les educadores ajuden les persones joves a empoderar-se. Parteix d’un model pedagògic d’empoderament juvenil compost per nou variables: autoestima, responsabilitat, capacitat crítica, eficàcia, identitat comunitària, metaaprenentatge, participació, autonomia i treball en equip. L’objectiu és analitzar els factors d’empoderament juvenil a partir de les percepcions que qui educa té sobre aquest concepte i en funció dels àmbits educatius en què treballen i de l’ús de diferents estratègies metodològiques amb els joves. En aquest estudi transversal amb la tècnica de l’enquesta, analitzem les respostes a un qüestionari obtingut de 696 educadors/es (docents i professionals de la pedagogia social), mitjançant models d’equacions estructurals (anàlisi multigrup) i tècniques no paramètriques. Els resultats suggereixen que tots dos grups d’educadors/es veuen l’empoderament juvenil com un concepte unitari, però amb dues dimensions: la individual i la comunitària. Docents i professionals de l’educació social comparteixen la mateixa concepció de l’empoderament i perceben la seva contribució a aquest de la mateixa manera. D’altra banda, es detecten diferències en l’ús d’estratègies metodològiques per treballar amb joves. Els resultats es discuteixen tenint en compte la literatura existent i semblen confirmar la necessitat de revisar la diferenciació entre formal
i no formal en caracteritzar les accions dels/de les educadors/es
DUGiDocs