Rethinking the governance of local cultural policy from the perspective of sustainability

Abstract

This thesis considers how the climate crisis and broader sustainability challenges call for a revision of approaches to cultural policy and, more specifically, what this implies for the governance of local cultural policy. Cities and local spaces are relevant settings because the frictions generated by sustainability become particularly apparent there, and because it is at the local level where conditions may exist for sustainable, culturally-adapted pathways to emerge. Addressing the governance of local cultural policy is also particularly significant because governance provides a setting for the collective negotiation of such tensions, and for the subsequent evolution of cultural policy.

In order to address this topic, I have drawn on cultural policy studies, sustainable development studies, and public policy analysis, as well as my own previous practice and observations, and have conducted a case study in Barcelona, examining a set of tensions that arise in the conceptualisation and practice of governance of local cultural policy from the perspective of sustainability: namely, the ’local ownership versus diversity tension’, the ‘territorial versus multi-level tension’, the ‘citizen participation versus public responsibility tension’, and the ‘broad versus narrow scope tension’. Given that I adopt a broad understanding of governance, the case study examines formal decision-making spaces and policy documents (e.g. the Council of Culture and the local government’s cultural strategies), as well as grassroots processes that illustrate negotiations between community initiatives and public authorities, analysing how they are mutually related

Aquesta tesi planteja com, en la perspectiva de la crisi climàtica i altres reptes relacionats amb la sostenibilitat, cal repensar els models de polítiques culturals. Més concretament, es demana per les implicacions d’aquest context per a la governança de les polítiques culturals locals. Les ciutats i els espais locals són entorns significatius perquè les friccions que genera la sostenibilitat hi són especialment visibles, i perquè és a nivell local on hi pot haver les condicions necessàries perquè emergeixin alternatives sostenibles i adaptades culturalment. Abordar la governança de les polítiques culturals locals també és especialment important perquè la governança ofereix un entorn per a la negociació col·lectiva d’aquestes tensions, i perquè les polítiques culturals evolucionin conseqüentment.

Per tal d’abordar aquestes qüestions, he partit de literatura existent en matèria de política cultural, desenvolupament sostenible i l’anàlisi de polítiques públiques, així com de la meva pròpia pràctica i observacions anteriors, i he elaborat un estudi de cas a Barcelona, per analitzar un conjunt de tensions que apareixen en la conceptualització i la pràctica de la governança de les polítiques culturals locals des de la perspectiva de la sostenibilitat: la tensió entre l’apropiació local i la diversitat; la tensió entre aproximacions territorials i multinivell; la tensió entre la participació ciutadana i la responsabilitat pública; i la tensió entre l’abast ampli i l’abast reduït de les polítiques culturals. Atès que adopto una noció àmplia de la governança, l’estudi de cas aborda tant els espais formals de presa de decisions i els documents polítics oficials (com ara el Consell de la Cultura i els plans estratègics de cultura) com els processos de base que exemplifiquen les negociacions entre les iniciatives comunitàries i el govern local, i analitza de quina manera es relacionen