In each era and in each place, the nutrition of prehumans and humans has been based on the resources they had at their disposal without having to transform them and on those they could obtain and make ediblesthanks to their culture and technology. In the most remote times, the changes in food
were slow, motivated by the variations in the climate, the progressive adaptation to the environment and the incipient technology. The mastery and use of fire led to a decisive change in food and human relationships. During the Paleolithic, humans were hunters and gatherers, and
therefore depended on the animals that moved through their territory and the plants that lived there. From the Neolithic onwards there is a decisive change thanks to the incorporation of new resources in the form of plants and domestic animals, which in many places were not indigenous and arrived from afar, and to innovations in the storage, treatment and consumption of resources. In ancient times the conquests of Alexander, the Roman and the Chinese Empires allowed the exchange of plants and animals in a large part of the Old World. In medieval times, the arrival of new products will continue with the expansion of Islam and the trade in spices and smoked or salted fish. In modern times, the Old World came into contact with America and Oceania, where food was based on plants and animals native to these continents that had been domesticated there. The
two worlds, Old and New, will exchange plants and animals until today. Finally, in contemporary times, industrialization, long–distance contacts and migrations have accelerated changes to the current progressive globalization of resources and food practices.
En cada època i en cada lloc l’alimentació de prehumans i humans s’ha basat en els recursos que tenien al seu abast sense haver de transformar–los i en els que podien obtenir i fer comestibles gràcies a llur cultura i tecnologia. En els temps més remots els canvis en l’alimentació foren lents, motivats per les variacions en el clima, la progressiva adaptació al medi i la incipient tecnologia. El domini i utilització del foc va comportar un canvi decisiu en l’alimentació i les relacions humanes. Durant el paleolític els humans eren caçadors i recol·lectors i, per tant, depenien dels animals que es movien pel seu territori i les plantes que hi vivien. A partir del neolític hi ha un canvi decisiu gràcies a la incorporació de nous recursos en forma de plantes i animals domèstics, que en molts llocs no eren autòctons i hi arribaven de lluny, i a les innovacions en l’emmagatzemament, tractament i consum dels recursos. En època antiga les conquestes d’Alexandre, l’Imperi Romà i el Xinès van permetre l’intercanvi de plantes i animals en gran part del Vell Món. En època medieval continuarà l’arribada de nous productes amb l’expansió de l’Islam i el comerç de les espècies i del peix fumat o salat. En època moderna entra en contacte el Vell Món amb Amèrica i Oceania, on l’alimentació es basava en plantes i animals propis d’aquests continents, on havien estat domesticats. Els dos mons, Vell i Nous, aniran intercanviant plantes i animals fins avui. Finalment en època contemporània la industrialització, els contactes a llarga distància i les migracions han accelerat els canvis fins a la progressiva globalització actual dels recursos i les pràctiques alimentàries.