The absence of guidelines or recommended practices for substance‑using mothers is a reality that needs to be faced. Professionals at harm reduction centers in Barcelona are struggling with higher levels of anxiety and frustration as they attempt to provide comprehensive and holistic care. This difficulty arises from the lack of knowledge, information, social resources, and specific strategies. This study aims to develop practice recommendations based on a childhood approach that harm reduction centers should consider for their interventions. Based on a qualitative approach, data were collected through fourteen semi‑structured interviews with professionals in the fields of childhood, substance abuse, and healthcare. Results indicated that in order to integrate a childhood perspective into interventions to uphold the rights of substance‑using mothers and their children, all networks involved in supporting these women should adopt an intersectional and human rights approach. Additionally, specialized training, appropriate resources referral, and institutional support are required
La manca d’un protocol o estratègia d’actuació per a l’abordatge i intervenció terapèutica amb dones mares o embarassades consumidores de drogues és una realitat que cal fer‑li front. L’angoixa i frustració de les professionals dels principals centres de reducció de danys de la ciutat de Barcelona és creixent, atès que no es pot oferir una atenció integral i individualitzada per manca de formació, informació, recursos i estratègies d’intervenció. L’objectiu d’aquest estudi és elaborar una sèrie de recomanacions i propostes d’actuació a tenir en compte, que permetin als centres de reducció de danys, intervenir en clau de perspectiva de drets d’infància. Es tracta d’un estudi qualitatiu, en el qual es van dur a terme entrevistes semiestructurades a catorze professionals dels àmbits d’infància, drogues i salut. A través de l’anàlisi i discussió de resultats es va observar que, per a poder incloure la perspectiva de drets d’infància al centre de la intervenció i, garantir els drets, tant de la usuària, com dels fills o filles d’aquesta, cal que totes les xarxes i actors implicats en l’atenció a la dona usuària incorporin una mirada interseccional i de perspectiva de drets; al mateix temps que es requereix formació especialitzada, recursos de derivació a l’alta i el suport de l’àmbit institucional