Dehiscencia de anastomosis en la cirugía del cáncer de recto: incidencia, factores pronósticos y morbimortalidad asociada

Abstract

Introduction: Anastomotic leak (AL) is the most feared complication in the

postoperative period for patients with rectal cancer.

Objectives: To determine the real rate of AL in patients operated on for rectal

cancer. To analyze the factors associated with AL. To review the consequences in

terms of postoperative morbidity and mortality and oncological results. To describe

the behavior, diagnosis and therapeutic management of AL cases.

Hypothesis: The real incidence of AL may be underestimated. Some factors

correlate with a higher rate of AL. The diagnosis and management of AL cases can

have several approaches.

Methods: Single-center, cohort, non-experimental, ambispective, observational

clinical study. We included 331 patients operated on for rectal cancer at the

University Hospital of Girona Dr. Josep Trueta between January 2010-December

2016. Clinical records were reviewed, and factors associated with AL were

analyzed.

Results: The actual incidence of AL in our series was 15.4%. Factors shown to be

associated with higher rate of AL are male sex, tumor height below 10 cm from anal

margin and tumor size.

It has been shown that patients with AL in the postoperative period have an increase

in complications, higher mortality, longer hospital stay, greater need for admission

to the intensive care units and a higher rate of definitive stoma.

In our study it has not been demonstrated that patients with AL have worse

oncologic outcomes.

Regarding the recommendations for the clinical management of patients with AL,

early diagnosis is vital to improve prognosis and is achieved with clinical control of

symptoms and signs in the postoperative period. The determination of CRP levels

in blood is useful to establish suspicion. Confirmation is performed with thoracoabdominal

CT. In patients requiring surgical reintervention, the laparoscopic

abdominal approach, the transanal approach or a combination of both may be

options that allow preservation of the anastomosis. Conclusion: Many factors interact in favoring AL in patients operated on for rectal

cancer. The incidence remains high despite technical improvements and better

surgical learning. There is a clear reduction in mortality in AL compared to the classic

figures, which is based on a better diagnosis and an evolution in the management

and approach to this complication

Introducció: La dehiscència anastomòtica (DA) constitueix la més temuda

complicació en el postoperatori dels pacients intervinguts per càncer de recte.

Objectius: Determinar la taxa real de DA en pacients intervinguts per càncer de

recte. Estudiar els factors relacionats amb la DA. Revisar les conseqüències en

termes de morbimortalitat postoperatòria i resultats oncològics. Analitzar el

comportament, diagnòstic i maneig terapèutic dels casos de dehiscència.

Hipòtesis: La incidència real de DA pot estar infraestimada. Alguns factors es

correlacionen amb major taxa de DA. El diagnòstic i maneig dels casos de DA pot

enfocar-se de diverses maneres.

Mètode: Estudi clínic observacional ambispectiu unicèntric, de cohorts, no

experimental. Es van incloure 331 pacients intervinguts per càncer de recte a l’

Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta entre gener 2010 i desembre 2016.

Es van revisar els registres clínics i es van analitzar factors associats a DA.

Resultats: La incidència real de DA en la nostra sèrie ha estat del 15,4%. Els

factors que s’han mostrat associats a major taxa de DA son el sexe masculí, l’alçada

del tumor per sota de 10 cm des del marge anal i la mida del tumor.

S’ha comprovat que els pacients amb DA en el postoperatori tenen un augment de

complicacions, major mortalitat, ingrés hospitalari més llarg, major necessitat

d’ingrés a unitat de cures intensives i major taxa d’estoma definitiu.

En el nostre estudi no s’ha demostrat que els pacients amb DA empitjorin en els

seus resultats oncològics.

En relació a les recomanacions en el maneig clínic dels pacients amb DA, el

diagnòstic precoç és vital per a millorar el pronòstic i s’aconsegueix amb el control

clínic dels símptomes i signes en el període postoperatori. La determinació de

nivells de PCR en sang és útil per a establir la sospita. La confirmació es realitza

amb TAC tóraco-abdominal. En els pacients que necessiten reintervenció

quírurgica, l’abordatge abdominal laparoscòpic, la via transanal o la combinació

d’ambdós poden ser opcions que permetin conservar l’anastomosi. Conclusió: Molts factors interactuen en afavorir la DA en pacients operats per

càncer de recte. La incidència segueix alta malgrat les millores tècniques i el millor

aprenentatge quirúrgic. S’observa una clara reducció de la mortalitat en DA

respecte a les xifres clàssiques, basades en un millor diagnòstic i en una evolució

en el maneig i abordatge d’aquesta complicació