Incidència de Tecnologies CRISPR/Cas d’edició genètica en l’obtenció de noves varietats de fruita
Compartir
La fruita és un aliment que aporta molt valor i beneficiós per a la nutrició humana
ja que ens aporta sucres, fibra, vitamines, minerals i aigua. Tanmateix degut al canvi
climàtic han aparegut noves malalties i plagues que anteriorment no presentaven la
recurrència o incidència dins la zona geogràfica Europea, posant en perill les
produccions autòctones malmetent aquesta font de nutrients (1). Fet que afecta
negativament als agricultors ajustant els seus costos de producció. Amb tots aquests
factors s’ha formulat la necessitat d’accelerar la producció de noves varietats on
molts esforços s’han destinat a partir de mètodes tradicionals de millora i enginyeria
genètica. Els primers esmentats anteriorment es caracteritzen per la necessitat
d’invertir grans quantitats de temps (2) en contraposició als mètodes més novells de
l’enginyeria genètica. En aquest darrer cas s’inclouen les “clustered regularly
interspaced short palindròmic repeats” o CRISPR, unes seqüències d’origen bacterià
que formen el pilar de la seva defensa immunitària adquirida davant els atacs de virus
bacteriòfags. La modificació de les proteïnes associades a aquestes seqüencies
CRISPR o també anomenades proteïnes Cas, per a desenvolupar eines d’edició
genètica, han suposat guardonar el premi Nobel de Química el 2020 a les
investigadores Emmanuele Charpentier i Jennifer Doudna. Modificació que
possibilita l’edició de seqüències específiques de qualsevol organisme amb una
precisió de fins a una base. Aquest mètode s’ha guanyat el sobrenom de “tisores
moleculars”. Els talls que efectuen les tecnologies CRISPR segons la modificació a
les quals es vegin sotmeses les seves proteïnes Cas permeten modificacions
genètiques diverses, que van des de la modificació, el silenciament o l’activació de
gens específics.