La introducció dels drets d’adquisició preferent en la legislació arrendatària va tenir lloc amb la Llei sobre arrendaments urbans de 31 de desembre de 1946. Amb diferents matisos al llarg del temps, la veritat és que el dret de tanteig i retracte ha format part de la legislació estatal sobre arrendaments urbans fins a l’actualitat, en la qual apareix tipificat el dret d’adquisició preferent amb caràcter general en l’arrendament d’habitatge (article 25 LAU) i, per remissió, en l’arrendament per a ús diferent del d’habitatge (article 31 LAU). Malgrat algunes veus que discuteixen la conveniència del seu manteniment, el legislador català ha d’inclinar‑se per conservar el dret d’adquisició preferent en la seva doble modalitat de tanteig i retracte, tant en l’arrendament d’habitatge com en el de local. No exigeix major justificació l’evident i transcendent funció social que cal atribuir al dret d’adquisició preferent arrendatària, en tant facilita i permet l’accés a la propietat de la seu de la llar familiar o a la del negoci que constitueix el patrimoni de la part arrendatària. Aquest article comenta les disposicions comuns al, i les disposicions especials del dret de tanteig i retracte
DUGiDocs