La normativa sobre lloguer social: perspectives des del Dret privat

Abstract

La normativa relativa al que actualment anomenem lloguer social, tot i no existir una delimitació clara de quines siguin les seves característiques definitòries, ha estat present en el dia a dia de tots els operadors del sector de l’habitatge durant els darrers anys i, en particular, a Catalunya, a partir de 2015. Aquell any es va aprovar la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica (L. 24/2015). La disposició, que ha tingut una trajectòria qualificable, com a mínim, d’atzarosa, va ser aprovada, in extremis, just abans que es dissolgués el Parlament, tal i com ho exigia la convocatòria d’eleccions per al setembre d’aquell mateix any. Per contrast amb la ideologia que defineix diverses formacions integrades a l’arc parlamentari, la norma de referència va ser aprovada per unanimitat, la qual cosa demostra la seva projecció clarament electoralista. Però, sigui com sigui, la disposició, de redacció molt poc acurada, per no dir radicalment errònia en diversos punts, es va convertir en una de les eines amb què comptaven les administracions i les entitats del tercer sector per tal de frenar el que encara era, i continua essent, un número elevat de llançaments de l’habitatge habitual, derivats tant d’execucions hipotecàries com de desnonaments de lloguer. El present treball pretén analitzar aquesta legislació i les restants disposicions que l’han seguida per tal d’extreure’n les implicacions de dret privat més rellevants