Perspectives de futur i noves formes de parentalitat

Abstract

En els darrers anys el Dret de família, vinculat a l’eclosió dels nous models familiars, és possiblement la branca del dret civil que ha experimentat més canvis. Malgrat això, mentre que en el context familiar patrimonial s’han succeït reformes legals tendents a ampliar l’abast de l’autonomia de la voluntat, el context de les relacions personals —i molt en particular el de les relacions de filiació— no ha experimentat un desenvolupament paral·lel. En aquestes pàgines em pregunto si la privatització de la família, que s’ha manifestat sobretot en la possibilitat d’autoregulació en l’àmbit patrimonial, pot ser traslladable també a un àmbit de naturalesa personal com el dret de filiació, caracteritzat tradicionalment per la seva indisponibilitat (art. 1814 CCesp i 751 LEC). Intentaré donar resposta a la qüestió a partir de l’anàlisi de dos tipus d’acords reproductius que van guanyant terreny en les societats contemporànies: aquells pels quals una dona convé amb una persona o parella comitent que portarà a terme la gestació a favor del o dels comitents, els quals assumiran la filiació del nen o nena que pugui néixer (acords de gestació per substitució); i aquells pels quals un home aporta el seu esperma per tal que una dona pugui ser inseminada al marge d’un centre de reproducció assistida, amb la finalitat que la filiació resultant pugui ser determinada a favor d’aquesta en solitari o juntament amb la seva parella femenina o masculina (acords d’inseminació domèstica). Atès el potencial d’ambdós acords per materialitzar nous models familiars (en el primer cas, el de la parella de dos homes que recorre a una gestant; en el segon, el de la parella de dues dones que recorre a un home, conegut o no, perquè aporti l’esperma), per acabar plantejo si haurien de permetre acomodar més de dues figures parentals. Això possibilitaria incorporar a la relació materno‑ o paterno‑filial la gestant i/o l’home que va aportar l’esperma, en el que vindrien a ser formes col·laboratives complexes de paternitat i maternitat, les quals no necessàriament han d’estar vinculades a les famílies homoparentals, encara que és en aquest context on esdevenen més visibles