L’art. 232-9 CCCat i els actes en perjudici del dret a la compensació econòmica per raó de treball

Abstract

Malgrat el seu encapçalament, l’art. 232-9 cccat no fa referència a tots els actes realitzats en perjudici del dret a la compensació. De fet, només se n’hi preveuen tres modalitats: les dues primeres, identificades pel tipus de negoci, són les donacions i els pactes successoris d’atribució particular; la tercera, esmentada a l’empara de l’onerositat de la causa ("...els actes a títol onerós fets pel deutor..." , art. 232-9.1 in fine cccat). Unes i altres apareixen vinculades a dos règims diferents: el primer, el de l’acció típica de reducció o supressió, es predica de donacions i pactes successoris; el segon és el previst pels actes onerosos, dels que se’n declara la impugnabilitat però sense designar l’acció. Pel demés, ni tots aquells actes són perjudicials al temps de realitzar-se, ni el perjudici en aquest moment és suficient en altres. Les donacions i els pactes successoris esmentats a l’art. 232.9.1 cccat són els fets pel deutor "durant la vigència del règim", per tant, els atorgats, en principi, abans del naixement del crèdit. D’aquí que no el puguin objectivament perjudicar al temps de realitzar-se. Pel que fa als actes onerosos, el requisit del seu caràcter "fraudulent" cal analitzar-lo considerant que es tracta d’actes realitzats també durant la vigència del règim. L’art. 232-9 cccat convida, doncs, a distingir entre els dos règims esmentats