La formación profesional dual en Ecuador: análisis de la implementación del modelo de aprendizaje dual de la carrera de tecnología en desarrollo infantil integral ofertada por los institutos técnicos y tecnológicos públicos de educación superior

Abstract

When discussing about Dual Vocational Training (Dual VET), it is not enough to highlight the characteristics of the system or the incidence of the learning model and its impact in each context. Conceptually, it has managed to establish itself as a teaching-learning process aimed at combining theoretical and practical elements, within the framework of two simultaneous scenarios: the training center and the companies. This assumption has been changing in recent years, and now companies are considered the basis and connection for the development of Dual VET, as it aims at boosting the productive sector (production of consumer goods and services). In fact, it has also begun to make inroads into the public sector, as a facilitator of certain dual training processes for social cohesion.

A review of the scientific literature on this contemporary approach facilitates a reflection on Dual VET from two angles: its insertion (system) and its implementation (model). The first refers to the creation of a dual system as an articulating and integrating axis of actors and processes linked to political, economic, and social management, within the structure of the higher education system. The second has to do with the definition of the dual model as an integrating axis of didactic and pedagogical learning processes, which seeks to promote technical and technological training and specialization.

The second aspect is key as it frames the main purpose of this research: to know and analyze how the Dual VET learning model has been implemented in the career of Technology in Integral Child Development (TDII, for its acronym in Spanish) offered by public technical and technological institutes for the professionalization and specialization of human capital, during the period 2013-2017

Quan es parla de l’FP Dual, no n’hi ha prou amb evidenciar les característiques del sistema o la incidència del model d’aprenentatge i l’impacte en un determinat context. Conceptualment, ha aconseguit instaurar-se com un procés d’ensenyament-aprenentatge orientat a combinar els elements teòrics i pràctics des del marc de dos escenaris simultanis: el centre formatiu i l’empresa. Aquesta prenoció ha anat canviant en els últims anys, fins al punt de mirar l’empresa no només com la base i connexió pel desenvolupament de l’FP Dual la finalitat de la qual és dinamitzar el sector productiu (producció de béns i serveis de consum), sinó que també ha començat a incorporar-se dins l’àmbit del sector públic, com un espai facilitador de certs processos de formació dual per la cohesió social.

Aquest fet ha motivat a revisar la literatura científica sobre aquest enfocament contemporani, amb vista a reflexionar sobre l’FP Dual des de dues arestes: la seva implantació (sistema) i la seva implementació (model). El primer es refereix a la creació d’un sistema dual com a eix articulador i integrador d’actors i processos vinculats a la gestió política, econòmica i social dins de l’estructura del sistema d’educació superior. Mentre que el segon té a veure amb la definició del model dual com a eix integrador dels processos d’aprenentatge didàctic i pedagògic, que busca impulsar la formació i especialització tècnica i tecnològica.

És important destacar aquest últim aspecte, perquè és aquí on es dona suport al plantejament d’aquesta investigació: conèixer i analitzar com s’ha implementat el model d’aprenentatge d’FP Dual de la carrera de Tecnologia en el Desenvolupament Infantil Integral (TDII), oferta pels instituts tècnics i tecnològics públics per la professionalització i especialització del talent humà, durant el període 2013-2017