Una mirada sobre la comunitat de parla nord-occidental lleidatana. La representació social de la llengua i els sentiments lingüístics

Abstract

A language may be a central element of a community’s identity, but the relationships established between the centre and the periphery of that community may vary with physical distance and the existence of administrative boundaries. This thesis reveals how the Catalan language is experienced in the peripheral and western border territories of its domain. Following a quantitative and qualitative methodology, a wide variety of data on different disciplines was gathered. The results corroborate the initial hypothesis: the language in these areas is losing prestige as an institutional symbol, becoming more and more localised, increasingly used as a tool for parody or as an essential part of folklore – all of which, at the same time, increases the degree of linguistic discomfort among those who speak it. Making Catalan society aware of these results should help the agencies responsible for linguistic coding and communication to propose policies to help recover, internally, a certain linguistic well-being

Una llengua pot esdevenir un element central de la identitat d’una col·lectivitat, però les relacions que s’estableixen entre el centre i la perifèria poden diferir per la distància física i l’existència de fronteres administratives. Aquesta tesi revela com es viu la llengua catalana en territoris perifèrics i fronterers occidentals del domini. Mitjançant una metodologia quantitativa i qualitativa, s’hi recullen dades molt diverses sobre diferents disciplines. Els resultats corroboren la hipòtesi inicial: la llengua aquí perd valor com a símbol institucional i esdevé un element amb una important càrrega local, valorat com a mitjà per fer paròdia i com una part fonamental del folklore. Una imatge que alhora incrementa el grau de malestar lingüístic dels parlants. La transferència dels resultats a la societat catalana hauria de servir perquè els agents responsables de la codificació i la vehiculació lingüístiques proposessin línies d’actuació per ajudar a assolir un cert benestar lingüístic intern