Participació i coneixements dels "usuaris" i les persones a qui s'adrecen les polítiques

Abstract

Since 2002, the participation of people affected by the activities of the social and socio-sanitary field has been regulated in France in order to the assessment of the functioning of the institutions, activities and programs in these fields and in order to the elaboration of proposals. Since then, it has been food for thought and reflection to define, substantiate and promote it, and to adapt its development to the different areas and characteristics of the different agents that may be involved. The article identifies obstacles that make it difficult to participate in the institutional context in relation to the people affected, the professional teams and the institutions themselves, and it puts special attention to the way the issues of hierarchy and “power” can interfere with the development of participation proposals, even when what is supposedly intended is to foster the autonomy of the people being worked with. Finally, reference is made to innovative experiences and, in particular, those that value “experiential knowledge”, which may be of special interest for the training of professionals, but also for those involved in decision-making bodies. In this regard, the author refers to recent proposals that value and incorporate the knowledge of the people to whom the policies and interventions in the social and socio-health field are addressed

Des del 2002, a França està regulada la participació de les persones afectades per les activitats de l’àmbit sociosanitari i social per a la valoració del funcionament de les institucions, activitats i programes d’aquests àmbits i per a l’elaboració de propostes. Des d’aleshores ençà, ha estat motiu de reflexió tant per definir-la, fonamentar-la i promoure-la i adaptar el seu desenvolupament als diferents àmbits i a les característiques dels diferents agents que poden estar-hi implicats. A l’article s’identifiquen obstacles que dificulten la participació en el context institucional en relació a les persones afectades, els equips professionals i les institucions mateixes, i para una especial atenció a la manera com la qüestió de la jerarquia i el “poder” pot interferir en el desenvolupament de les propostes de participació, fins i tot quan el que suposadament es pretén és fomentar l’autonomia de les persones amb qui es treballa. Finalment, es fa referència a experiències innovadores i, en concret, les que posen en valor el “coneixement experiencial”, que pot ser d’especial interès per a la formació dels professionals, però també per als que participen en òrgans de presa de decisions. Entorn a aquesta qüestió, l’autor fa referència a propostes recents que posen en valor i incorporen el coneixement de les persones a qui s’adrecen les polítiques i les intervencions de l’àmbit social i sociosanitari