The decade from 2008 to 2018 has been one of high political intensity. We can see this
with different indicators of protest and social mobilization available, confirmed from the
monitoring of current political events. Hundreds of demonstrations, protests, rallies, and
every imaginable repertoire of collective action displayed by social movements have formed
part of the country’s political landscape. Two main issues have started in this intense cycle
of social mobilization, a product of what Macià, Martí and Ubassart (2018) called the triple
crisis - economic, representative and territorial. On the one hand, on the national issue, the
one linked to the sovereignty / independence movement with a process of mobilization that
had a cycle of consultations, mass demonstrations, the emergence of new actors, and finally
a pulse with the state that lead to the suspension of autonomy - by the application of article
155 -, unconditional imprisonment and exile of pro-independence leaders, which led to a
stage with institutional and social destabilization of still unpredictable consequences. And
on the other, in the social issue, the protests of 15-M, which were linked to the protests by
the cuts in the provision of services carried out by the CiU government in the period 2010-
2014, and in the constitution of ‘municipalist candidacies with a large presence of activists
from social movements. In this article, based on the characterization of the two major mobilization agents of the last decade 2008-2018, we will analyze how this double cycle has been
able to change the configuration of social movements
La dècada que va del 2008 al 2018 ha estat d’alta intensitat política. Ho podem constatar amb diferents indicadors de protesta i mobilització social disponibles, confirmades a partir del seguiment de l’actualitat política. Centenars de manifestacions, protestes, concentracions, i tot el repertori imaginable d’acció col·lectiva que despleguen els moviments socials han format part del paisatge polític del país. Dos grans eixos han protagonitzat aquest cicle intens de mobilització social, producte del que Macià, Martí i Ubassart (2018) anomenen la triple crisi –econòmica, de representació i territorial. D’una banda, en l’eix nacional, el vinculat al moviment sobiranista/independentista amb un procés de mobilització que va comptar amb un cicle de consultes, multitudinàries manifestacions, sorgiment de nous actors, i finalment un pols amb l’estat que va derivar en la suspensióm de l’autonomia - via aplicació de l’article 155-, presó incondicional i exili de dirigents independentistes,que va comportar una etapa mb la de desestabilització institucional i social de conseqüències encara imprevisibles. I de l’altra, en l’eix social, les protestes del 15-M, que van enllaçar amb les protestes per la retallades en la prestació de serveis realitzades pel govern de CiU en el període 2010-2014, i en la constitució d’unes candidatures municipalistes amb molta presència d’activistes de moviments socials. En aquest article, a partir de la caracterització dels dos grans agents de mobilització d’aquesta darrera dècada 2008-2018- analitzarem com aquest doble cicle ha pogut canviar la configuració dels moviments socials
DUGiDocs