Movilidad y dimensión social: fundamentos del Espacio Europeo de Educación Superior y el proceso de Bolonia Resumen estructurado

Abstract

Objective: From the systematic analysis of the content of the documents of the Bologna Declaration (1999) and of the biennial ministerial summits (2001-2015) as well as the revision of European and Spanish university policy documents, it examines the evolution of the Bologna Declaration over two decades, with particular emphasis on the social dimension and mobility. Methodology: The methodology used has been a comparative analysis of the policies followed in the 2008-2011 period with those followed in 2017. Conclusions: The analysis shows that twenty years after the Bologna Declaration and the beginning of the process of building the EHEA, it is necessary to continue insisting on overcoming obstacles for effective mobility, especially in the social dimension, understanding that university policies for improving the living conditions of students, among which university housing, require an increase in public spending and a system of scholarships and grants that guarantee equity and equality in access. Originality: The proposed analysis aims to place access to university housing as an essential element to address the challenges raised by the European Union regarding Higher Education in relation to mobility (recognition of degrees, homologation, cultural and linguistic exchange, ...) and the social dimension (equity, access, equal opportunities, scholarships and grants, ...).

Objective: From the systematic analysis of the content of the documents of the Bologna Declaration (1999) and of the biennial ministerial summits (2001-2015) as well as the revision of European and Spanish university policy documents, it examines the evolution of the Bologna Declaration over two decades, with particular emphasis on the social dimension and mobility. Methodology: The methodology used has been a comparative analysis of the policies followed in the 2008-2011 period with those followed in 2017. Conclusions: The analysis shows that twenty years after the Bologna Declaration and the beginning of the process of building the EHEA, it is necessary to continue insisting on overcoming obstacles for effective mobility, especially in the social dimension, understanding that university policies for improving the living conditions of students, among which university housing, require an increase in public spending and a system of scholarships and grants that guarantee equity and equality in access. Originality: The proposed analysis aims to place access to university housing as an essential element to address the challenges raised by the European Union regarding Higher Education in relation to mobility (recognition of degrees, homologation, cultural and linguistic exchange, ...) and the social dimension (equity, access, equal opportunities, scholarships and grants, ...)

Objetivos: Identificar y analizar las claves del modelo de educación universitaria del Espacio Europeo de Educación Superior y el proceso de Bolonia, para contribuir al análisis de la situación del alojamiento universitario en el marco de las posibles y necesarias nuevas políticas universitarias. Metodología: A partir del análisis sistemático de contenido de los documentos de la Declaración de Bolonia (1999) y de las cumbres ministeriales bienales (2001-2015) así como la revisión de documentos de política universitaria europea y española, se identifica y se describe la evolución de los ejes de la Declaración de Bolonia a lo largo de dos décadas, enfatizando especialmente la dimensión social y la movilidad. Conclusiones: Del análisis se desprende que veinte años después de la Declaración de Bolonia y del inicio del proceso de construcción del EEES, hay que seguir insistiendo en la superación de obstáculos para la movilidad efectiva y especialmente en la dimensión social, entendiendo que las políticas universitarias para la mejora de las condiciones de vida de los estudiantes, entre las que se encuentra el acceso al alojamiento universitario, requieren el incremento del gasto público en educación superior y un sistema de becas y ayudas que garantice la equidad y la igualdad en el acceso. Originalidad: Del análisis planteado se pretende situar el acceso al alojamiento universitario como un elemento indispensable para afrontar los retos que el Espacio Europeo de Educación Superior plantea en relación con la movilidad (reconocimiento de títulos, homologación, intercambio cultural y lingüístico, construcción europea, …) y la dimensión social (equidad, acceso, igualdad de oportunidades, becas y ayudas, …)

Objectius: Identificar i analitzar les claus del model d'educació universitària de l'Espai Europeu d'Educació Superior i el procés de Bolonya, per contribuir a l'anàlisi de la situació de l'allotjament universitari en el marc de les possibles i necessàries noves polítiques universitàries. Metodologia: A partir de l'anàlisi sistemàtica de contingut dels documents de la Declaració de Bolonya (1999) i dels cims ministerials biennals (2001-2015) així com la revisió de documents de política universitària europea i espanyola, s'identifica i es descriu l'evolució de els eixos de la Declaració de Bolonya al llarg de dues dècades, emfatitzant especialment la dimensió social i la mobilitat. Conclusions: De l'anàlisi es desprèn que vint anys després de la Declaració de Bolonya i de l'inici del procés de construcció de l'EEES, cal seguir insistint en la superació d'obstacles per a la mobilitat efectiva i especialment en la dimensió social, entenent que les polítiques universitàries per a la millora de les condicions de vida dels estudiants, entre les quals es troba l'accés a l'allotjament universitari, requereixen l'increment de la despesa pública en educació superior i un sistema de beques i ajudes que garanteixi l'equitat i la igualtat en l'accés. Originalitat: De l'anàlisi plantejat es pretén situar l'accés a l'allotjament universitari com un element indispensable per afrontar els reptes que l'Espai Europeu d'Educació Superior planteja en relació amb la mobilitat (reconeixement de títols, homologació, intercanvi cultural i lingüístic, construcció europea, ...) i la dimensió social (equitat, accés, igualtat d'oportunitats, beques i ajuts, ...)