After four hundred and forty-four years
of uninterrupted presence in the Mercadal
district, the Bernardine convent of Girona
was burnt down and sacked shortly after
the July 1936 military uprising. The building
was subsequently demolished by the
City Council in order to free the site for
urban development. The first Francoist
City Council deplored the episode, but also
saw it as an opportunity to be exploited.
The present article analyses the recovery
of the Martyrology of Usuard and related
incidents, the steps taken by Abbess Maria
Josefa Tenas and Abbess Bernarda Thió i
Rodés to recover the community’s rights
and re-establish community life elsewhere
and the successive urban development
projects for the site
El convent de les Bernardes de Girona
després de 444 anys de presència
continuada al barri del Mercadal de
Girona va ser cremat i saquejat en els
primers dies posteriors a la sublevació
militar de juliol de 1936 i després va
ser enderrocat per acord de l’Ajuntament
que hi veia una oportunitat
urbanística. Aquesta visió també fou
compartida pel primer ajuntament
franquista que tot i condemnar els fets
va considerar que s’havia d’aprofitar
l’oportunitat. S’aclareixen aspectes de
la troballa del Martirologi d’Usuard i la
seva peripècia, s’estudien les gestions
realitzades per les abadesses Ma. Josefa
Tenas i Bernarda Thió per recuperar
els drets de la comunitat i restaurar
en altres indrets la vida comunitària i
s’analitzen els diferents projectes urbanístics
successius d’utilització del
solar resultant
DUGiDocs