L’atenció centrada en la persona a Catalunya: identificació de les seves bases a partir d’un procés de participació i consens

Abstract

Introduction: Person-Centred Care (PCC) considers the preferences, needs and values of individuals and allows them to participate in clinical decision making. The PCC appears as a result of the need to provide an adequate answer to the new challenges posed by the current social, medical, epidemiological, economic and demographic context; and the growing interest of the health system to meet the needs of the people. In addition, there is clear evidence of the beneficial effects of the PCC for individuals and their families, professionals, communities and for the health system. Objective: The objective of this study was to describe the process of participation and consensus of various stakeholders in order to identify the basis of the model PCC in the region of Catalonia in relation to the following dimensions: health literacy, rights and responsibilities, shared decision making, planning decisions on anticipated demand and non-attendance healthcare model. Methodology: Descriptive study of a process of participation and consensus through a stage of development of nominal groups and a step of verification and synthesis of the results. It was conducted in the region of Catalonia with professionals from the Catalan Institute of Health (ICS) from different disciplines and areas of attention, members of the Expert Patient Programme Catalunya® and representatives of the society. A modified version of the nominal group technique was used for data collection. Up to 200 people were selected and distributed in 5 groups according to each of the dimensions of the PCC. The participants of the study were asked to get consensus on proposals to reach a suitable model for PCC within ICS by 2025. Afterwards, 28 people undertook a process of verification and synthesis of the results of the technical consensus. Results: Among all the proposals made by the 5 groups, a total of 10 key elements were identified for the development of PCC, which are mainly related to the organization level. Categorization of the proposals shows that developing healthcare models is the most important action. Regarding the elements of consensus about what should be done, there was only consensus between two groups in one of the five dimensions concerning the prioritization of the proposals. While for proposals on what should be changed, there was consensus in three dimensions. Conclusions: The nominal group technique facilitated the involvement of participants when proposals were presented. The implementation of the PCC requires a change of the model and of the healthcare strategies were individuals aret he focus of attention. The main proposals agreed by participants in all dimensions of the PCC are that, on one hand, suitable information should be provided to users so they can participate in decision-making, and on the other hand, training of professionals should be improved to enable the PCC. The PCC focuses mainly on the organizational level

Introducció: L’atenció centrada en la persona (ACP) és aquella que s’ajusta a les preferències, necessitats i valors individuals de la persona i que permet que aquesta pugui participar en la presa de decisions clíniques. L’ACP apareix fruit de la necessitat de donar una resposta adequada als nous reptes que planteja l’actual context social, sanitari, epidemiològic, econòmic i demogràfic; i a l’interès creixent de que el sistema sanitari s’adapti a les necessitats de les persones. A més, hi ha clara evidència dels efectes beneficiosos que té pels individus i les seves famílies, pels professionals, per les comunitats i pels sistemes sanitaris. Objectiu: Descriure el procés de participació i consens de diferents agents per a poder identificar les bases del model d’ACP en l’àmbit territorial de Catalunya en relació a les següents dimensions: alfabetització en salut, drets i deures, presa de decisions compartida, planificació de decisions anticipades i model d’atenció no presencial. Metodologia: Estudi descriptiu d’un procés de participació i consens mitjançant una etapa de desenvolupament de grups nominals i una etapa de verificació i síntesi dels resultats. S’ha dut a terme a l’àmbit territorial de Catalunya amb professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS) de diferents disciplines i àmbits d’atenció, membres del Programa Pacient Expert Catalunya® i representats de la ciutadania. Per a la recollida d’informació s’ha utilitzat una versió modificada de la tècnica de grup nominal. S’han seleccionat 200 persones que s’han distribuït en 5 grups per a cadascuna de les dimensions de l’ACP. A aquestes se’ls ha demanat que consensuïn propostes per aconseguir un model idoni d’ACP en el si de l’ICS amb visió 2025. Posteriorment, 28 persones han dut a terme un procés de verificació i síntesi dels resultats de la tècnica de consens. Resultats: De totes les propostes fetes pels 5 grups s’han identificat 10 elements clau pel desenvolupament de l’ACP que incideixen principalment en l’àmbit organitzatiu. De la categorització de les propostes es desprèn que desenvolupar els models assistencials és l’acció més important. Pel que fa als elements de consens sobre el que hauria de passar només hi ha hagut consens dels dos grups en la priorització de les propostes en una de les cinc dimensions, mentre que per a les propostes sobre el que s’hauria de canviar hi ha hagut consens en tres dimensions. Conclusions: La tècnica de grup nominal ha facilitat la intervenció dels participants a l’hora d’expressar les propostes. La implementació de l’ACP requereix un canvi del model i de les estratègies assistencials en el que la persona sigui l’eix central de l’atenció. Les propostes principals que han consensuat els participants per a totes les dimensions de l’ACP són que proporcionar informació adequada als usuaris perquè puguin participar en la presa de decisions és allò que hauria de passar i que millorar la formació dels professionals és allò que s’hauria de canviar per fer possible l’ACP. L’ACP incideix principalment en l’àmbit organitzatiu