Aprenentatge del català com a L2 en parlants d’italià: les construccions atributives, locatives, existencials i possessives i l’ús dels auxiliars en temps compostos
dc.contributor
dc.contributor.author
dc.contributor.other
dc.date.accessioned
2016-11-21T17:02:48Z
dc.date.available
2016-11-21T17:02:48Z
dc.date.issued
2015-09
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
Aquest treball pretén analitzar quins són els mecanismes principals que tenen el català i l’italià per a les construccions de les oracions atributives, locatives, existencials i possessives, així com les formes compostes del verb; observar quins aspectes tenen en comú les dues llengües, quines en són les diferències principals, de quina manera es poden interrelacionar les estructures i quines dificultats rellevants es presenten en l’aprenentatge del català com a segona llengua en aprenents italians
This work aims to analyze the main mechanisms that have the Catalan language and Italian language for the constructions of sentences attributive, locative, existential and possessive and compound forms of the verb; as well as to see what aspects have in common the two languages, what are the main differences, how can you relate the relevant structures and the difficulties presented in learning Catalan as a second language in Italian learners
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.relation.ispartofseries
Màster en Ensenyament d'Espanyol i de Català com a Segones Llengües
dc.rights
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
dc.rights.uri
dc.subject
dc.title
Aprenentatge del català com a L2 en parlants d’italià: les construccions atributives, locatives, existencials i possessives i l’ús dels auxiliars en temps compostos
dc.type
info:eu-repo/semantics/masterThesis
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess