Una aproximació pluridisciplinària a les escriptures populars. Els anònims en l'exili republicà (1939-1952)

Abstract

La història de les llengües s'ha enfocat tradicionalment des de l'òptica dels sectors cultes. Aquesta tesi, en canvi, posa en el seu centre d'estudi els anònims. Les escriptures populars són una tipologia de documents personals vinculats amb l'època en què l'alfabatetització arriba als sectors populars. Arran de l'exili republicà del 1939, aquest tipus de documents van proliferar entre els estrats populars. Aquesta tesi posa en relleu els diversos aspectes que conformen l'escriptura popular. En primer lloc, examina la distribució dels usos de les diferents llengües en epistolaris i analitza els factors que van contribuir a la seva tria. En segon lloc, se centra en les característiques textuals que presenten els documents posant atenció als diferents fenònems lingüístics que es poden identificar en l'escriptura popular. El darrer punt en què se centra l'estudi és en la categorització i anàlisi del contingut temàtic de les fonts selecccionades, posant-lo en relació amb el context històric i cultural de l'època, per d'aquesta manera, donar a conèixer els temes que preocupaven les classes populars exiliades, que al capdevall són les que configuren la microhistòria de l'exili.

The history of languages was traditionally viewed from the perspective of the cultivated sectors. This thesis, nevertheless, focuses on the study of the anonymous. Ordinary writings are a type of personal documents related to the time when literacy reached the popular sectors, between the 19th and the 20th century. Because of the 1939 Republican exile, such documents proliferated among the popular strata who had the urge to communicate and explain their dramatic experience. The main aim of this thesis is to highlight, with the help of a panoramic approach, the various aspects that can shape people’s writing. Firstly, the study examines the distribution of the uses of different languages in the collected letters and analyses the factors that contributed to the choice of each of them. Secondly, it exposes and analyses the textual features that present these documents paying attention to different linguistic phenomena that can be identified in ordinary writings. Finally, the third point on which the study is focused concerns the categorization and analysis of the thematic content of selected sources, in relation to the historical and cultural context, thus to unveil the topics that preoccupied the exiled working classes, which ultimately are the ones who form the microhistory of the exile.