Lesió ultra dimidium i opció. Notes per a una possible reforma de mínims de la rescissió per lesió
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2015-10-14T07:53:27Z
dc.date.available
2015-10-14T07:53:27Z
dc.date.issued
2000
dc.identifier.isbn
978-84-8442-060-6
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
En qualsevol ordenament jurídic, mantenir un institut com la rescissió per lesió ultra dimidium, sobretot quan s'aplica d'acord amb un fonament rigorosament objectiu com al nostre dret, és una decisió opinable. No tinc la pretensió, és clar, de tercerejar en aquest debat, no pas menys antic pel fet que, malauradament, en el present es plantegi força rarament entre nosaltres. No cal dir que aquesta comesa ha d'estar reservada a plomes més autoritzades. De totes maneres, posat que el legislador català decideixi conservar aquesta institució quan desenvolupi el nostre dret patrimonial, tal vegada fóra bo aprofitar l'ocasió per donar resposta a certs problemes que, per una raó o altra, manquen de solució clara, o bé la que hom considera més fonamentada es pot qualificar d'insatisfactòria
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Tirant lo Blanc
dc.relation.ispartofseries
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
dc.relation.isversionof
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
dc.rights
Tots els drets reservats
dc.subject
dc.title
Lesió ultra dimidium i opció. Notes per a una possible reforma de mínims de la rescissió per lesió
dc.type
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess