Pactes en previsió de crisi matrimonial i de la convivència

Abstract

D’entre les moltes novetats destacables i valuoses del Llibre segon del Codi Civil de Catalunya, cal esmentar la regulació de l’exercici de l’autonomia privada dels cònjuges i els convivents quant als efectes de la crisi matrimonial i de la parella estable. Tant a l’art. 231-20 CCCat, per als pactes en previsió d’una ruptura matrimonial, i a l’art. 234-5 CCCat, per remissió, per al cessament de la convivència en parella, com a l’art. 233-5, per als pactes de separació fora de conveni, també per als convivents a l’art. 234-6, el nou dret català del Llibre segon del CCCat ha afrontat amb encert una de les qüestions de més actualitat, polèmiques i complexes en la pràctica del dret de família. Sigui en anticipació d’una crisi, o bé un cop ja sorgida aquesta, l’admissibilitat i eficàcia que cal donar a aquesta mena de pactes, en relació amb la discreció judicial, posa a prova els fonaments del sistema del dret de família i, en concret, la idea mateixa del matrimoni com a comunitat de vida