Estudi experimental d’elements de formigó mitjançant un sistema de correlació d’imatges (DIC)
Texto Completo
Compartir
En aquest treball s’ha estudiat el comportament experimental de diverses provetes de formigó
de diferents tipus i geometria, davant l’addició de fibres d’acer i de vidre en concentracions
diferents.
L’estudi s’ha realitzat mitjançant l’ús del Digital Image Correlation (DIC), un sistema òptic
digital de correlació d’imatges que serveix pel' tractament i post procés de dades d’assaigs
estructurals. Aquest sistema consisteix en una o diverses càmeres d’alta freqüència que,
connectades a la vegada, van capturant el comportament d’una certa àrea d’interès de
l’objecte observat durant un interval de temps. Processant totes aquestes imatges per un
software, el qual utilitza un complex algoritme de correlació d’imatges, és possible extreure
multitud de resultats tals com deformacions, tensions, desplaçaments i altres variables de
qualsevol punt de l’objecte estudiat i per a qualsevol moment de l’assaig. Pel correcte
funcionament de l’algoritme de correlació d’imatges, la proveta estudiada ha de disposar
d’uns petits punts negres, tècnicament anomenats “speckles”, que serveixen com a
referències pel software que estudiarà com es mouen durant l’assaig.
En aquest treball, s’ha aconseguit obtener un'ampli estudi sobre les diferents característiques
que presenten les fibres d’hacer i fibres de vidre en el formigó davant concentracions diferents.
S’ha observat també, que els resultats experimentals s’ajusten als resultats teòrics en la
Majoria de casos, cosa que ens indica el bon funcionament d’aquest sistema davant l’assaig
amb provetes petites de formigó