Aquest treball pretén, en primer lloc, analitzar la història del Centre d’Estudis de Llagostera. Durant les dècades dels quaranta, cinquanta i seixanta a les comarques gironines es creen un seguit de centres d’estudis amb la missió de fer recerca del passat a través de l’arqueologia. En segon lloc, pretén saber quina consideració tenia l’arqueologia després dels primers anys del règim franquista. En tercer lloc, es pretén estudiar com va renéixer l’arqueologia al municipi de la mà d’uns pocs membres cultes de la societat civil, la qual cosa ens permet esbossar com neixen les inquietuds pel descobriment dels orígens de la vila. En quart lloc, es pretén, recuperar la memòria oral mitjançant entrevistes a aquells membres cultes van que encara viuen al poble. El contacte amb aquestes persones que van estar immerses en el desenvolupament del Centre d’Estudis ha permès compilar alguns documents gràfics que posseïen alguns d’ells a les seves biblioteques particulars
This paper aims, firstly, to analyze the history of the “Centre d’Estudis de Llagostera”. In the forties, fifties and sixties had been created in Girona several study centers whose mission was to conduct research in the past through archeology. Secondly, this paper aims to find out what was considered archeology after the first years of the Franco regime. Thirdly, it aims to see how archeology was reborn because of a few educated members of civil society. Fourth, it seeks to recover the memory through oral interviews with those educated members were still living in the village. The contact with these people who were immersed in the development of the Centre of Studies has enabled to compile some documents that are in their private libraries