Educación: ¿arte, burocracia o artesanía? Por una nueva metáfora de la teoría y la práctica educativa
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2012-06-01T11:47:26Z
dc.date.available
2012-06-01T11:47:26Z
dc.date.issued
2011
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
The professional practices associated with various educational spheres, including teaching,
social education and social work, and pedagogy, face a series of central questions that have
proved difficult to answer. One of the most pressing focuses on the sensation, shared by
professionals working in these fields, that current theoretical models of educational practice seem far removed from the day-to-day realities of their work, a feeling that generates
a certain perplexity and frustration. This leads us to ask why our everyday educational
work so often ends up contradicting the intentions and desires expressed in theories, documents, formulations and declarations. These questions can, I believe, be appropriately
addressed by using the perspective developed by G. Lakoff and M. Johnson, which asks
us to consider what metaphor might organise, structure and make sense of our day-to-day
educational practice. In my opinion, and this article represents only some initial generic
and intuitive thoughts in this regard, the dominant metaphors in use are those that conceive of education as either a bureaucratic task or as an art. Given that these two dominant
metaphors, these two models of educational theory and practice, have proved themselves
incapable of delivering a consistently high quality of education, this paper sets out to provide an initial approximation to an alternative educational metaphor, one based on the
notion of education as a craft or trade, as described in R. Sennett’s work “The Craftsman”.
Examples of this alternative educational metaphor can already be found in practices like
“slow education”, “education for being” or those of “reflective professionals”. These proposals take as their starting point the conception, the ideas, the structure and the pragmatics
of education understood as a trade, a collective craft exercise that works intrinsically through the use of concepts like slow time, the centrality of the error, cooperative relations,
and active accompaniment, and that might lead to higher quality education for both those
who are taught and those who teach
En las prácticas profesionales vinculadas a los diversos
ámbitos educativos de magisterio, educación y trabajo
social, pedagogía, etc. hay preguntas centrales de difícil respuesta. Una de las más acuciantes es la sensación
compartida entre las diversas profesiones de que los
modelos teóricos de la práctica educativa y su concreción cotidiana tienen poco que ver, una constatación que genera cierta perplejidad y frustración entre
los mismos profesionales. Así, surge el interrogante
de saber por qué el trabajo educativo diario acaba resultando a menudo contradictorio con los propósitos
y las voluntades expresadas en teorías, documentos,
formaciones y declaraciones. Creo que estos interrogantes pueden ser abordados pertinentemente si utilizamos la perspectiva de G. Lakoff y M. Jonhson, que
nos cuestiona sobre cuál es la metáfora que organiza,
domina y da sentido a la práctica educativa cotidiana.
Según mi opinión, y siempre en una primera aproximación genérica e intuitiva, las metáforas de la educación como acto burocrático o como arte son las dominantes en nuestro entorno. Ante
ese dominio y ante la incapacidad de estas dos metáforas, de estos dos modelos de teoría
y práctica educativa, para llevarnos a una educación de calidad, se esboza una primera
aproximación a una metáfora educativa alternativa basada en la educación como artesanía
u oficio retomando la obra de R. Sennett El artesano. Una metáfora educativa alternativa
que ya se está construyendo a partir de prácticas como la «educación lenta», el «educar para
ser», los «profesionales reflexivos», etc. Propuestas que parten de la concepción, las ideas,
la estructura y la pragmática educativa entendida como un oficio, un ejercicio de artesanía
colectiva que intrínsecamente se implementa a partir de elementos como el tiempo lento,
la centralidad del error, las relaciones de cooperación, el acompañamiento activo..., y que
nos puede llevar a una educación de mejor calidad tanto para educandos y educandas
como para educadores y educadoras
En les pràctiques professionals vinculades als diversos àmbits educatius de magisteri, educació i treball social, pedagogia, etc. hi ha preguntes centrals de difícil resposta. Una de les
més urgents és la sensació compartida entre les diverses professions que els models teòrics
de la pràctica educativa i la seva concreció quotidiana tenen poc a veure, una constatació
que genera una certa perplexitat i frustració entre els mateixos professionals. Així, sorgeix
l’interrogant de saber per què el treball educatiu diari acaba resultant sovint contradictori
amb els propòsits i les voluntats expressades en teories, documents, formacions i declaracions. Crec que aquests interrogants es poden abordar pertinentment si utilitzem la
perspectiva de G. Lakoff i M. Jonhson, que ens qüestiona sobre quina és la metàfora que
organitza la pràctica educativa quotidiana, la domina i hi dóna sentit. Segons la meva opinió, i sempre en una primera aproximació genèrica i intuïtiva, les metàfores de l’educació
com a acte burocràtic o com a art són les dominants en el nostre entorn. Davant aquest
domini i la incapacitat d’aquestes dues metàfores, d’aquests dos models de teoria i pràctica
educativa, per portar-nos a una educació de qualitat, s’esbossa una primera aproximació a
una metàfora educativa alternativa basada en l’educació com a artesania o ofici reprenent
l’obra de R. Sennett L’artesà. Una metàfora educativa alternativa que ja s’està construint a
partir de pràctiques com l’«educació lenta», «educar per ser», els «professionals reflexius»,
etc. Propostes que parteixen de la concepció, les idees, l’estructura i la pragmàtica educatva entesa com un ofici, un exercici d’artesania col·lectiva que intrínsecament s’implementa
a partir d’elements com el temps lent, la centralitat de l’error, les relacions de cooperació,
l’acompanyament actiu..., i que ens pot portar a una educació de millor qualitat tant per a
educands i educandes com per a educadors i educadoress
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
dc.relation.ispartof
Pedagogia i Treball Social: revista de ciències socials aplicades, 2011, vol. 1, núm. 1, p. 27-50
dc.rights
L'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.
dc.source
RACO
dc.title
Educación: ¿arte, burocracia o artesanía? Por una nueva metáfora de la teoría y la práctica educativa
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.doi
dc.identifier.eissn
2013-9063