Agnotologia i Terraplanisme. lgnorància en cadena des del mite de la Terra plana

Abstract

The present article aims to defend the thesis of ignorance in a knock-on effect. For this purpose, it focuses on the flat Earth myth, seeking its historical, philosophical, social and psychological motivations. The framework employed comprises Science Studies (STS) such as agnotology and Actor-Network Theory (ANT), psychology based in scientific method, approaches to conspiracy theory by Karl Popper and Brian L. Keeley, and studies on post-truth and misinformation by Harry G. Frankfurt. This text argues that in today's hyperconnected society, where the notion of veracity has been dismissed, an agnotology in a knock-on effect is produced, and causing people to connect different stories through spurious correlations according to their magnificence and scope; giving apparently simple and rational explanations to unpredictable and uncontrollable events. In the same way, the STS validity is defended to monitor any techno-scientific innovation and, simultaneously, to glimpse the authenticity or unreliability of present sociocultural narratives.

Aquest article pretén defensar la tesi de la ignorància en cadena. Per a aquest propòsit se centra en el mite de la Terra plana, buscant les motivacions d’índole històrica, filosòfica, social i psicològica. El marc que es fa servir està format pels Science studies (STS) com l’agnotologia i la Teoria de l’actor-xarxa (ANT), pels estudis psicològics amb base científica, per les aproximacions a la teoria de la conspiració de Karl Popper i Brian L. Keeley i pels estudis sobre postveritat i desinformació de Harry G. Frankfurt. Aquest article argumenta que a la societat de la hiperconnexió actual, on s’ha perdut la noció de veracitat, es produeix una agnotologia en cadena que provoca que l’individu connecti diferents relats mitjançant correlacions espúries segons la magnificència i l’abast; donant explicacions aparentment senzilles i racionals a fets imprevisibles i incontrolables. De la mateixa manera, es defensa la validesa dels STS per fiscalitzar qualsevol innovació tecnocientífica i, simultàniament, per entreveure l’autenticitat o la falsedat dels relats socioculturals del present