Jurisprudència sobre la transmissió de la delació. Els seus efectes civils, fiscals i registrals

Abstract

Ja han passat 20 anys des de l'aprovació del Llibre I del Codi Civil de Catalunya (CCCat) i gairebé 13 anys des que es va promulgar el seu Llibre IV. Ha transcorregut, doncs, temps més que suficient per a poder analitzar quina ha estat l'evolució de la jurisprudència que ha interpretat les normes del Dret successori català. En particular, aquí s’estudiarà el fenomen de la transmissió de la delació (més conegut com a ius transmissionis), que té lloc quan el cridat com a hereu mor sense haver acceptat ni haver repudiat l'herència del seu causant (art. 461‑13 CCCat). D'una banda, es tracta de posar en relleu què diu el precepte i quines conseqüències han d’extreure’s dels seus silencis; de l'altra, convé exposar els trets distintius de la jurisprudència catalana i comparar‑la amb la que interpreta la regla equivalent del CC espanyol (art. 1006 CC)