Injusticias epistémicas testimoniales en casos de narcotráfico: un análisis de la valoración del testimonio policial

Abstract

Brazil is considered to have the second most biased criminal justice system in the world, according to the World Justice Project (WJP). In order to gauge the impartiality of the criminal justice system, the justice system, the WJP analyses discriminatory practices and the system's whether the police and criminal judges discriminate in practice on the basis of socio-economic status, gender, ethnicity, etc. status, gender, ethnicity, religion, nationality, sexual orientation or gender identity. The offence of drug trafficking leads the ranking of the most common crimes in Brazil. One in every three prisoners in Brazil is accused of drug trafficking. Unlike crimes, which follow drug trafficking as one of the most common crimes for which people are arrested in Brazil. which most people are arrested in Brazil in the case of the criminal offence of drug trafficking, there is no victim, so the production of evidence is generally based on a provisional decision about the drug and on the word of the police. and on the word of the police. Given the prominence of testimonial evidence in criminal cases, as well as the drug trafficking charges, the only witnesses called by the Public Prosecutor's Office to testify in court are the victims. Public Prosecutor's Office to testify in court are the police officers responsible for the seizure, denotes what Aury Lopes calls a ‘staging coup’3 in order to judicialise the word in order not to violate Article 155 of the Brazilian Code of Criminal Procedure, which provides for the impossibility of conviction based solely on elements of the police enquiry. An accusation, therefore, often produced by the police themselves, which later, in the trial, is also the only one to be returned to the judge as proof of the drug seizure. This data outlines the justification for this research from the perspective of public defence, that provided by the Brazilian Public Defender's Office in the criminal sphere, in order to use studies on evidence - and instrumentalise them - in the service of the defence provided to people in economic vulnerability accused in criminal cases.

Es considera que el Brasil té el segon sistema de justícia penal més esbiaixat del món, segons el World Justice Project (WJP). Per tal d'avaluar la imparcialitat del sistema de justícia penal, el sistema de justícia, el WJP analitza les pràctiques discriminatòries i el sistema de si la policia i els jutges penals discriminen a la pràctica en funció de l'estatus socioeconòmic, el gènere, l'ètnia, etc. gènere, ètnia, religió, nacionalitat, orientació sexual o identitat de gènere. El delicte de tràfic de drogues lidera el rànquing dels delictes més comuns al Brasil. Un de cada tres presos al Brasil està acusat de narcotràfic. A diferència dels delictes, que segueixen el tràfic de drogues com un dels delictes més comuns pels quals es detenen persones al Brasil. que la majoria de persones són arrestades al Brasil en el cas del delicte de tràfic de drogues, no hi ha víctima, per la qual cosa la producció de proves es basa generalment en una decisió provisional sobre la droga i en la paraula de la policia. i per paraula de la policia. Donat el protagonisme de les proves testimonials en les causes penals, així com les denúncies per narcotràfic, els únics testimonis convocats per la Fiscalia per declarar al jutjat són les víctimes. La Fiscalia ha de declarar davant els jutjats els agents de policia responsables de la confiscació, denota el que Aury Lopes anomena "cop d'estat"3 per judicialitzar la paraula per no violar l'article 155 del Codi de Procediment Penal del Brasil, que preveu per la impossibilitat de condemna basat únicament en elements de la investigació policial. Una acusació, doncs, sovint produïda per la mateixa policia, que posteriorment, en el judici, també és l'única que es retorna al jutge com a prova de la incautació de droga. Aquestes dades esbossen la justificació d'aquesta investigació des de la perspectiva de la defensa pública, la que ofereix la Defensa Pública del Brasil en l'àmbit penal, per tal d'utilitzar estudis sobre proves -i instrumentalitzar-los- al servei de la defensa prestada a les persones en vulnerabilitat econòmica acusada en causes penals.