Els proverbis rimats de Ramon Llull i la poesia gnòmica occitanocatalana
Full Text
CABRE-TOUS.pdf
Request a copy
When filling the form you are requesting a copy of the article, that is deposited in the institutional repository (DUGiDocs), at the autor or main autor of the article. It will be the same author who decides to give a copy of the document to the person who requests it, if it considers it appropriate. In any case, the UdG Library doesn’t take part in this process because it is not authorized to provide restricted articles.
Share
A cavall entre els segles XIII i XIV Ramon Llull va escriure cinc
col·leccions de proverbis i una desena d’obres en vers, amb especial
intensitat durant els períodes 1294-1296 i 1299-1302. Malgrat la
transmissió llatina conservada d’alguns d’aquests textos –en certs
casos, molt més extensa que la vernacla–, tots foren escrits originalment
en català. Un parell d’aquestes obres –els Proverbis de la
Retòrica nova (1301) i els Proverbis d’ensenyament (1309?)– combina
les dues formes d’expressió: la brevetat del proverbi amb el ritme
de la rima i el vers. Tots dos corpus tenen en general una orientació
didàctica i formativa i, ultra l’itinerari biogràfic i els projectes
intel·lectuals i missionals lul·lians, per analitzar-los cal tenir presents
tant les tradicions poètiques, sapiencials i didàctiques en voga en
aquell moment, com els interessos culturals, espirituals i intel·lectuals
promoguts en ambients laics i cortesans. De manera més concreta,
els reculls de proverbis rimats de Llull s’inscriuen netament
en una tradició gnòmica de llarg abast, encapçalada pels Disticha
Catonis i els Proverbia Salomonis, molt difosa en aquest període, que
incita els escriptors vernacles a redactar nous reculls de proverbis o
de sentències segons el model dels textos d’autoritat, adaptats a les
necessitats i les demandes del públic coetani. L’objectiu d’aquest
article és analitzar els principals reculls de proverbis occitanocatalans
de l’època, amb la finalitat principal d’entendre millor la producció
gnòmica de Llull, remarcar-ne les singularitats, i sobretot
integrar-la en el marc sociocultural que li és propi
Tots els drets reservats