Els proverbis rimats de Ramon Llull i la poesia gnòmica occitanocatalana
Text Complet
CABRE-TOUS.pdf
Sol·licita còpia a l'autor de l'article
En omplir aquest formulari esteu demanant una còpia de l'article dipositat al repositori institucional (DUGiDocs) al seu autor o a l'autor principal de l'article. Serà el mateix autor qui decideixi lliurar una còpia del document a qui ho sol•liciti si ho creu convenient. En tot cas, la Biblioteca de la UdG no intervé en aquest procés ja que no està autoritzada a facilitar articles quan aquests són d'accés restringit.
Compartir
A cavall entre els segles XIII i XIV Ramon Llull va escriure cinc
col·leccions de proverbis i una desena d’obres en vers, amb especial
intensitat durant els períodes 1294-1296 i 1299-1302. Malgrat la
transmissió llatina conservada d’alguns d’aquests textos –en certs
casos, molt més extensa que la vernacla–, tots foren escrits originalment
en català. Un parell d’aquestes obres –els Proverbis de la
Retòrica nova (1301) i els Proverbis d’ensenyament (1309?)– combina
les dues formes d’expressió: la brevetat del proverbi amb el ritme
de la rima i el vers. Tots dos corpus tenen en general una orientació
didàctica i formativa i, ultra l’itinerari biogràfic i els projectes
intel·lectuals i missionals lul·lians, per analitzar-los cal tenir presents
tant les tradicions poètiques, sapiencials i didàctiques en voga en
aquell moment, com els interessos culturals, espirituals i intel·lectuals
promoguts en ambients laics i cortesans. De manera més concreta,
els reculls de proverbis rimats de Llull s’inscriuen netament
en una tradició gnòmica de llarg abast, encapçalada pels Disticha
Catonis i els Proverbia Salomonis, molt difosa en aquest període, que
incita els escriptors vernacles a redactar nous reculls de proverbis o
de sentències segons el model dels textos d’autoritat, adaptats a les
necessitats i les demandes del públic coetani. L’objectiu d’aquest
article és analitzar els principals reculls de proverbis occitanocatalans
de l’època, amb la finalitat principal d’entendre millor la producció
gnòmica de Llull, remarcar-ne les singularitats, i sobretot
integrar-la en el marc sociocultural que li és propi
Tots els drets reservats