Informe els mercats no sedentaris a la província de Girona: una oportunitat per la transició alimentària?

Abstract

Els sistemes alimentaris engloben les cadenes de subministrament d’aliments, els entorns alimentaris i el comportament del consumidors. Els sistemes alimentaris influeixen en la capacitat d’assolir alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), com ara Consum i Producció Responsables, Fi de la Pobresa, Fam Zero, Salut i Benestar. La transició cap a un sistema alimentari sostenible és un gran repte per als pròxims anys i els mercats no sedentaris, que tenen una forta capacitat d’adaptabilitat i resiliència, tenen un rol molt important per contribuir a la venda de producte amb menys impacte al territori però, sobretot, per enfortir una col·lectivitat que veu el rol que té el menjar en la transició cap a la sostenibilitat. L’estudi aborda els tres aspectes de la sostenibilitat incloent les dimensions ambiental, econòmica i social, que implica una alimentació més inclusiva i que respecti la natura. Els sistemes alimentaris són fonamentals per garantir l’alimentació i la salut de les generacions futures, preservant l’accés als recursos alimentaris de qualitat que permetin una dieta saludable. Per a la transició alimentària, tal com es va establir al Pacte de Milà (2015), hi ha passos a seguir, entre els quals figuren: promoure la política alimentària urbana, promoure la coherència sobre alimentació entre les polítiques municipals i d’altres administracions, involucrar tots els sectors del sistema alimentari i revisar i modificar les polítiques existents. A la província de Girona caldria prendre en consideració aquests aspectes repensant i reconstruint el model alimentari des d’una innovació que permeti la seva reterritorialització, i els mercats no sedentaris com a equipaments públics lligats a l’escala local, però amb lògiques territorials que esdevenen una oportunitat com a camí de l’urbanisme alimentari. A la província de Girona, els 105 mercats no sedentaris, conjuntament amb els 9 mercats coberts, són un patrimoni ingent administrat pels municipis que cal estudiar per entendre com poden contribuir a reforçar el sistema alimentari local, intentant evitar la “gentrificació” del menjar present en moltes iniciatives i projectes gastronòmics