Processos de presa de decisions en els acolliments d’urgència i diagnòstic: com millorar-los [Informe]

Abstract

Els acolliments d'urgència i diagnòstic són una mesura protectora adreçada a infants que estan en risc imminent de desprotecció i/o desemparament i cal fer un estudi de la seva situació i de la seva família d'origen. Les famílies acollidores d'urgència i diagnòstic han d'exercir l'atenció immediata i transitòria dels infants en situació de desemparament, mentre s'analitza la problemàtica i es determina, si s'escau, la mesura de protecció més adequada. A Catalunya aquests acolliments estan pensats per a infants d'entre 0 i 6 anys i poden durar un màxim de 6 mesos. Aquest estudi aprofundeix en el coneixement de la presa de decisions que incideix en (i) el temps que l'infant està en acolliment d'urgència i diagnòstic; (ii) la transició de l'infant a una nova llar; i (iii) les necessitats de suport que expressen les persones implicades en aquests acolliments. S'utilitza una metodologia qualitativa, recollint informació mitjançant la tècnica de bola de neu, per tal d'obtenir la perspectiva dels principals agents implicats en aquesta modalitat d'acolliments a través de 5 grups de discussió i 2 entrevistes, amb un total de 24 participants. S'ha fet una anàlisi de contingut. Com a principals resultats es destaca que els acolliments d'urgència i diagnòstic sovint duren més de sis mesos, incomplint els terminis que marca la llei. Com a propostes de millora es destaca que fa falta millorar l'estudi d'aquests casos, per tal que el seu pas per la família d'urgència i diagnòstic sigui realment la proposta que necessiten i sobretot que cal escurçar la durada. Així mateix, convé reflexionar entorn la relació que s’estableix entre l'infant i els acollidors d'urgència i diagnòstic un cop finalitzen els acolliments, per tal d'evitar que els infants puguin sentir-se abandonats de nou