Model de conjunció lingüística a l’escola catalana: revisió crítica de les darreres reformes normatives d’incidència

Abstract

El 16 de desembre de 2020 va publicar-se la sentència 8675/2020 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJ). En aquesta, s’establia un paràmetre numèric de mínim

el 25% de castellà que havien d’aplicar ja de manera generalitzada totes les escoles en els seus

projectes educatius, ja que el Tribunal va considerar que s’estava realitzant un ús residual d’aquesta

llengua als centres educatius catalans.

Quan vaig assabentar-me de la publicació de la sentència i quin havia estat el veredicte del Tribunal,

se’m va despertar un interès per a investigar més sobre què passaria a partir d’aquell moment, quines coses canviarien i com haurien d’actuar les Administracions o en quins termes donarien resposta al que s’havia resolt.

Per a tractar el tema en profunditat cal respondre unes preguntes sobre el tema, que tot i que encara és bastant nou, i no està tancat o estabilitzat, amb la normativa actual i les darreres sentències 4 dictades pels òrgans de la jurisdicció contenciosa-administrativa d’incidència en la matèria, ja podem obtenir alguna resposta, tot i que no hi ha dubte que anirà canviant. Les preguntes que em plantejo per a poder fer un anàlisis complet de les últimes situacions són:

- L'aplicació de la sentència 8675/2020, de 16 de desembre, acabarà amb la immersió

lingüística a Catalunya? ; Com han resolt els Tribunals en els casos posteriors a la sentència?

i per últim, han canviat els Tribunals la manera de resoldre sobre el cas arrel de la última normativa

D’incidència ?