Son les escoles espanyoles inclusives?: una revisió sistemàtica de las mesures de resposta a la diversitat

Abstract

For years, international guidelines defined and promoted by organisations like UNESCO and social entities have been aligned with the promotion of inclusive education and social justice. An approach that focuses on that all children, regardless of their characteristics, have the right to access an inclusive education system. However, in Spain, there is a recurring violation of the rights of some children, which justifies the need for research focused on analysing and improving educational inclusiveness. One of the main issues is the measures in response to diversity that are initially aimed at reducing or removing barriers to inclusion but do not always succeed. Therefore, the objective of this paper is to analyse the reality of these measures and to identify the obstacles that hinder their implementation. To do so, a systematic review of the recent state of four of the main measures has been carried out related to three dimensions of analysis: the concept and approach of the measures and its relation to inclusion; its level of inclusiveness; and the strengths and weaknesses of each measure in response to diversity. The main result is that all measures can lead to inclusion or segregation depending on how there are designed, oriented, and implemented in each context. This is probably related to the fact that the Spanish education system, is subject to ambiguous regulations that do not always generate a clear and focused framework for inclusive policies, cultures, and practices. An ambiguous, ambivalent and uncertain frame that produces in some cases, more exclusion and inequality. New lines of critical and contextual research are needed based on contradictions, ambiguities and barriers found in the analysis

Des de fa anys, les directrius internacionals definides i promogudes per organitzacions com la UNESCO i entitats socials s’alineen amb la promoció de l’educació inclusiva i la justícia social. Un enfocament que es centra en que tots els nens, independentment de les seves característiques, tinguin dret d’accedir a un sistema educatiu inclusiu. Això no obstant, a Espanya, existeix una vulneració recurrent dels drets d’alguns nens, el que justifica la necessitat de realitzar investigacions enfocades a analitzar i millorar la inclusivitat educativa. Un dels principals problemes són les mesures d’atenció a la diversitat que, en un principi, pretenen reduir o eliminar les barreres a la inclusió, però que no sempre ho aconsegueixen. Per això, l’objectiu d’aquest treball és analitzar la realitat d’aquestes mesures i identificar els obstacles que en dificulten la seva aplicació. Per això, s’ha realitzat una revisió sistemàtica de l’estat recent de quatre de les principals mesures en relació amb tres dimensions d’anàlisi: el concepte i l’enfocament de les mesures i la seva relació amb la inclusió; el seu nivell d’inclusivitat; i els seus punts forts i febles de cada mesura en resposta a la diversitat. El principal resultat és que totes les mesures poden conduir a la inclusió o segregació depenent de com es dissenyin, orientin, i apliquin en cada context. Això està probablement relacionat amb el fet que el sistema educatiu espanyol, està subjecte a normatives ambigües que no sempre generen un marc clar i centrat en polítiques, cultures i pràctiques inclusives. Un marc ambigu, ambivalent i incert que produeix en alguns casos, més exclusió i desigualtat. Son necessàries noves línies d’investigació crítica i contextual a partir de les contradiccions, ambigüitats, i barreres trobades en l ’anàlisi