L’estigma social i l’adherència terapèutica en persones amb esquizofrènia: projecte de recerca

Abstract

Background: Schizophrenia is a serious mental disorder, which according to the WHO, is affected by about 24 million people, of whom the cause is not known. This is part of psychotic mental disorders, which are characterized by affecting thought, emotions, and behaviours consequently altering perception of reality. To be diagnosed with schizophrenia, according to the DSMV manual, at least two of the symptoms must be presented for a month minimum. It must exhibit social or occupational dysfunction. The duration of cognitive signs must be at least 6 months including at least one with active symptoms and the rest with prodromal or residual symptoms. Its symptoms can be positive symptomatology, negative symptomatology, and cognitive symptoms. We find three possible treatments. Pharmacological treatment, electroconvulsive therapy (TEC) and psychotherapy are found. Stigma, which is defined as the set of negative beliefs, attitudes and feelings towards a minority group, is usually present in people diagnosed with schizophrenia. Studies show that schizophrenia suffers more prejudice than other mental illnesses. Therapeutic adherence is defined by the WHO as,’ the degree to which a person performs medication taking, makes changes in lifestyles and follows a food regime, according to the recommendations of a health care officer’. This, in people with the diagnosis of schizophrenia, is very low as demonstrated in different studies. Stigmatization of mental health is one of the main causes contributing to the lack of therapeutic adhesion. This gives rise to more hospital income numbers. The role of nurses, who occasionally serve a person with the diagnosis of schizophrenia, involves from caring for the person with some mental disorder to educating them to promote their health. It is they who can manage to minimise the negative impact of prejudice and achieve good therapeutic adherence

Marc teòric: L’esquizofrènia és un trastorn mental greu, que segons l’OMS, el pateixen uns 24 milions de persones, del qual no se’n coneix la causa. Aquesta forma part dels trastorns mentals psicòtics, els quals es caracteritzen per afectar el pensament, les emocions i la conducta conseqüentment a una alteració en la percepció de la realitat. Per ser diagnosticat d’esquizofrènia, segons el manual DSMV, cal presentar com a mínim dos dels símptomes durant un mes mínim. Cal que presenti una disfunció social o ocupacional. La durada dels signes cognitius ha de ser almenys de 6 mesos incloent mínim un amb símptomes actius i la resta amb símptomes prodròmics o residuals. Els seus símptomes poden ser simptomatologia positiva, simptomatologia negativa i símptomes cognitius. Trobem tres possibles tractaments. Trobem el tractament farmacològic, la teràpia electro-convulsiva (TEC) i la psicoteràpia. L’estigma, que es defineix com el conjunt de creences, actituds i sentiments negatius cap a un grup minoritari, sol estar present en les persones diagnosticades d’esquizofrènia. Hi ha estudis que demostren que l’esquizofrènia pateix més prejudicis que altres malalties mentals. L’adherència terapèutica es defineix per l’OMS com ‘’ el grau en que una persona realitza la presa de medicació, fa canvis en els estils de vida i segueix un règim alimentari, segons les recomanacions d’un sanitari’’. Aquesta, en persones amb el diagnòstic d’esquizofrènia, és molt baixa segons s’ha demostrat en diferents estudis. L’estigmatització de la salut mental és una de les causes principals que contribueixen en la falta d’adherència terapèutica. Aquest fet dona lloc a més números d’ingressos hospitalaris. El paper dels infermers i infermeres, que atenen en alguna ocasió a una persona amb el diagnòstic d’esquizofrènia, implica des de tenir cura de la persona amb algun trastorn mental a educar aquesta per fomentar la seva salut. És qui pot

2 aconseguir minimitzar l’impacte negatiu dels prejudicis i aconseguir una bona adherència terapèutica