Strawson i la doctrina del no-subjecte: una anàlisi crítica de "Persons"

Abstract

En el seu Individuals P. F. Strawson sosté que la doctrina del no-subjecte, adoptada per M.Schlick i L. Wittgenstein, és internament incoherent, atès que per a presentar la seva negació, el teòric ha d’emprar el concepte que vol negar. Aquest treball és una anàlisi crítica de l’argumentació de trawson. En primer lloc, exposarem la teoria del no-subjecte tal com la caracteritza el filòsof anglès, juntament amb llur crítica. En segon lloc, havent exposat els textos en els quals es defensa la doctrina, argumentarem que la crítica strawsoniana és una petició de principis. En tercer lloc, proposarem nous arguments contra la doctrina del no-subjecte prenent en consideració les seves conseqüències i intentant aïllar els seus supòsits. Finalment, si la nostra argumentació és correcta, defensarem que Strawson té raó en què el concepte de persona és un concepte bàsic, però no per les raons que l’autor exposa

In his Individuals P. F. Strawson maintains that the doctrine of the non-subject, adopted by Schlick and Wittgenstein, is internally incoherent, given that in order to present its negation, the theorist must use the concept he wants to deny. This work is a critical analysis of Strawson's argument. First, we will present the theory of the non-subject as characterized by the English philosopher, together with his criticism. Secondly, having exposed the texts in which the doctrine is defended, we will argue that the Strawsonian critique begs the question. Thirdly, we will propose new arguments against the doctrine of the non-subject taking into consideration its consequences and trying to isolate its assumptions. Finally, if our argumen is correct, we will argue that Strawson is right that the concept of person is a basic concept, but not for the reasons that the author states