Strawson i la doctrina del no-subjecte: una anàlisi crítica de "Persons"

Chakkour El Onsri, Hamsa
Compartir
En el seu Individuals P. F. Strawson sosté que la doctrina del no-subjecte, adoptada per M.Schlick i L. Wittgenstein, és internament incoherent, atès que per a presentar la seva negació, el teòric ha d’emprar el concepte que vol negar. Aquest treball és una anàlisi crítica de l’argumentació de trawson. En primer lloc, exposarem la teoria del no-subjecte tal com la caracteritza el filòsof anglès, juntament amb llur crítica. En segon lloc, havent exposat els textos en els quals es defensa la doctrina, argumentarem que la crítica strawsoniana és una petició de principis. En tercer lloc, proposarem nous arguments contra la doctrina del no-subjecte prenent en consideració les seves conseqüències i intentant aïllar els seus supòsits. Finalment, si la nostra argumentació és correcta, defensarem que Strawson té raó en què el concepte de persona és un concepte bàsic, però no per les raons que l’autor exposa ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0