En el present Treball de Final de Grau s’aborden les problemàtiques existents en l’àmbit
educatiu durant l’etapa franquista a Espanya. Iniciant per la contrareforma que
dugueren a terme les autoritats franquistes davant les innovacions pedagògiques de la
Segona República espanyola, s’examina les limitacions que il·lustren la primera etapa
educativa franquista coneguda com a nacional-catolicisme i caracteritzada per a una
restricció de la llibertat de pensament i la censura de les idees contràries al règim —a
partir de la depuració dels mestres d’època republicana i el control ideològic imposat de
l’ensenyament—. Seguidament, s’abordarà la segona etapa educativa franquista on es
constaten petites millores pedagògiques que implicarien els primers signes de canvi i
modernització escolar, esdevenint l’inici de la transició cap a la darrera etapa, la del
desenvolupament tecnocràtic. Aquesta última etapa anirà més orientada a la formació
tècnica i professional dels docents, permetent una millora en els enfocaments pedagògics
i una elevació de la qualitat de l’ensenyança.
Malgrat aquests esforços de millora educativa de l’etapa final del franquisme, persistiran
desafiaments que evidenciaran el paper cabdal que s’haurà de prendre durant la
transició en l’àmbit eductiu per tal de superar aquestes problemàtiques heretades i que
tingueren un fort impacte en el desenvolupament acadèmic i personal de moltes
generacions.
DUGiDocs