La confianza policial en la ciudadanía. El caso de la Policía de la Generalitat-Mossos d’Esquadra

Abstract

Trust is a key attribute in any social relationship, also in the one that occurs regarding police interactions with citizens. Everything that can be expected from this type of relationship –mainly the public's trust in the police and the subsequent citizen collaboration with the police– depends, to a large extent, on the police's trust in the citizenry. The available empirical evidence indicates that mistrust is a key element of police culture and that it is also related to levels of generalized trust in society as a whole.

Firstly, this Thesis proposes (1) to verify if what the specialized literature indicates about police confidence in citizens, that mistrust is a particularly prominent trait in police personality, can be applied to the Catalan police or, more specifically, to the Police of the Generalitat-Mossos d'Esquadra. Secondly, its aim is to identify the different dimensions of police (mis)trust and know how it is expressed in the social structure. Finally, it attends to identify the explanations that the police officers give of the modulation of the levels of trust in the public in order to establish what distrust depends on.

The analysis of the police discourse recorded in discussion groups in which police officers assigned to territorial services participate reveals that, indeed, according to the bibliography on which the research is based, Mossos recognize themselves as distrustful of citizenship, more suspicious than their fellow citizens. (Dis)trust is organized on the basis of a set of preventions in which the risk of suffering a physical aggression stands out, particularly the risk of dying in the line of duty, and that it is expressed in a non-homogeneous way in the social structure. The police explanation of (dis)trust articulates elements which refer to individual traits of police officers, especially seniority, due to their relationship with experience; it refers to organizational or occupational aspects, amongst the type of work that is done stands out, and it is related to ecological aspects, such as the perceived conflict of certain environments and the rural-urban differentiation

La confiança és un atribut clau en qualsevol relació social, també en la que es dona a propòsit de les interaccions policials amb la ciutadania. Tot allò que es pot esperar d'aquest tipus de relacions –principalment la confiança de la ciutadania a la policia i la subsegüent col·laboració ciutadana amb la policia– depèn, en bona part, de la confiança policial en la ciutadania. L'evidència empírica disponible assenyala que la desconfiança és un element clau de la cultura policial i que també està relacionada amb els nivells de confiança generalitzada al conjunt de la societat.

Aquesta Tesi es proposa (1) comprovar si allò que assenyala la literatura especialitzada sobre la confiança policial en la ciutadania, que la desconfiança és un tret especialment destacat en la personalitat policial, es pot aplicar a la policia catalana o, més concretament, a la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra; (2) identificar les diferents dimensions de la (des)confiança policial i conèixer com s'expressa a l'estructura social i (3) identificar les explicacions que els agents donen de la modulació dels nivells de confiança en la ciutadania per establir de què depèn la desconfiança.

L'anàlisi del discurs policial registrat en grups de discussió en què participen policies adscrits a serveis territorials (Seguretat Ciutadana) revela que, efectivament, d'acord amb la bibliografia en què es basa la investigació, els mossos es reconeixen desconfiats respecte de la ciutadania, més desconfiats que els seus conciutadans. Que la (des)confiança s'organitza en base a una sèrie de prevencions entre les quals destaca el risc de patir una agressió física, particularment el risc de morir en acte de servei, i que s'expressa de manera no homogènia a l'estructura social. Que l'explicació policial de la (des)confiança articula elements que fan referència a trets individuals dels policies, especialment l'antiguitat, per la seva relació amb l'experiència; que remeten a aspectes organitzacionals o ocupacionals, entre els quals destaca el tipus de treball que es fa, i que es relacionen amb aspectes ecològics, com la conflictivitat percebuda de determinats entorns i la diferenciació rural-urbà