El uso de tecnología en la universidad: ¿Es necesaria su regulación?

Abstract

The object of this paper is the study of the possible undesired consequences, from a legal point of view, derived from the introduction of new information and communication technologies in the university environment; in particular, on some of the constitutional rights of the members of the university community. The purpose of the study is to provide elements for reflection on the convenience or not of regulating the uses of technology applied specially to teaching and university management, to guarantee respect for the aforementioned rights. The methodology used is that of research in legal topics, through the study of existing regulations and jurisprudence with an impact in this area, as well as the doctrine published in this regard. The results obtained show evidence that situations can occur in the normal development of university activity in which the use or imposition of certain new technologies affects the rights of its members. It is also verified that there is no regulation that orders this area or that prevents such affectations. This leads to the conclusion that the use of technology in the university should be regulated, to ensure transparency in its design and implementation, as well as the protection of the rights of its users and the recipients of its use. The Organic Law regulating the university appears as the appropriate level to establish a common framework for the protection of rights, while the regional university regulations should have space for their subsequent development in implementation of their powers

El objeto del presente trabajo es el estudio, desde un punto de vista jurídico, de las posibles consecuencias indeseadas derivadas de la introducción de nuevas tecnologías de información y comunicación en el ámbito universitario; en particular, sobre algunos de los derechos constitucionales de los miembros de la comunidad universitaria. La finalidad del estudio es aportar elementos de reflexión sobre la conveniencia o no de regular los usos de la tecnología aplicada especialmente a la docencia y a la gestión universitaria para garantizar el respeto a los mencionados derechos.

La metodología empleada es la propia de la investigación en materia jurídica, a través del estudio de la normativa y jurisprudencia existente con incidencia en este ámbito, así como de la doctrina publicada al respecto.

Los resultados obtenidos muestran evidencias de que efectivamente pueden darse situaciones en el desarrollo normal de la actividad universitaria en que el uso o la imposición de determinadas nuevas tecnologías afecte derechos de sus miembros. Se constata asimismo que no existe regulación que ordene este ámbito o que impida tales afectaciones.

Ello lleva a concluir que el uso de la tecnología en la universidad debería regularse, de forma que se asegure la transparencia en su diseño e implementación, así como la protección de los derechos de sus usuarios y de los destinatarios de su utilización. La Ley Orgánica reguladora de la universidad aparece como el nivel adecuado para establecer un marco común de amparo de derechos, mientras que la normativa autonómica universitaria debería tener espacio para su posterior desarrollo en uso de sus competencias

L'objecte del present treball és l'estudi, des d'un punt de vista jurídic, de les possibles conseqüències indesitjades derivades de la introducció de noves tecnologies d'informació i comunicació en l'àmbit universitari; en particular, sobre alguns dels drets constitucionals dels membres de la comunitat universitària. La finalitat de l'estudi és aportar elements de reflexió sobre la conveniència o no de regular els usos de la tecnologia aplicada especialment a la docència i a la gestió universitària per a garantir el respecte als esmentats drets. La metodologia emprada és la pròpia de la recerca en matèria jurídica, a través de l'estudi de la normativa i jurisprudència existent amb incidència en aquest àmbit, així com de la doctrina publicada sobre aquest tema. Els resultats obtinguts mostren evidències que efectivament poden donar-se situacions en el desenvolupament normal de l'activitat universitària en què l'ús o la imposició de determinades noves tecnologies afecti drets dels seus membres. Es constata així mateix que no existeix regulació que ordeni aquest àmbit o que impedeixi tals afectacions. Això porta a concloure que l'ús de la tecnologia en la universitat hauria de regular-se, de manera que s'asseguri la transparència en el seu disseny i implementació, així com la protecció dels drets dels seus usuaris i dels destinataris de la seva utilització. La Llei orgànica reguladora de la universitat apareix com el nivell adequat per a establir un marc comú d'empara de drets, mentre que la normativa autonòmica universitària hauria de tenir espai per al seu posterior desenvolupament fent ús de les seves competències