Joseph Bernard Flaugier (1757-1813). Vida i obra

Abstract

Joseph Bernard Flaugier was born in Martigues, Bouches-du-Rhône, on December 10, 1757. On January 23, 1775, the Escola Gratuïta de Dibuix of Barcelona was inaugurated and Flaugier was one of the first students. After completing his formation, the painter moved to Camp de Tarragona, where he painted the decoration of the Casal Castellarnau (ca. 1785) in Tarragona, the paintings for the Sagristia Nova of Poblet (1789-1790) or the cycle of Prometheus from the Casal Miró in Reus (ca. 1791-1793). In the spring of 1797, he travelled to Martigues to manage the legacy of his uncle, the painter Joseph Blaÿ. After that, Flaugier travelled to Paris, staying there from July to September. Returning to Barcelona, the painter's consideration reached the highest levels through commissions such as the paintings for the Palau dels marquesos d’Alfarràs (1799), the decoration of the dome for the old church of the Congregation of the Mission (1801) or the portraits of the monarchs (1802) commissioned by Barcelona City Council. The Peninsular War cut short the artistic life in Catalonia. Flaugier was elected new Director of Llotja by the invading government. The requisition of paintings from the convents intended to expand the Llotja’s gallery was the most outstanding episode during this period. Works like Retrat del rei Josep I and Batalla de Molins de Rei date from that same year, 1809. On December 30, 1812, the painter dictated his last wishes and died on January 2. In the context of confluence that determined the artistic panorama between the 18th and 19th centuries, Flaugier formulated an original plastic proposal based on an academic method such as the repeated practice of drawing that was mirrored in the neoclassicism canons. Author of an extensive catalogue, he acted as an introducer of new themes in genres such as mythological or costumbrismo, anticipating the artistic productions made in the Catalonia and connecting with a trend that would fully develop with romanticism. In his paintings and drawings of the Peninsular War, the painter anticipated again his contemporaries and his works possess the value of immediacy as a product of the historical period in which he lived

Joseph Bernard Flaugier va néixer a Martigues, Bouches-du-Rhône, el 10 de desembre de 1757. El 23 de gener de 1775 s’inaugurà l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona i Flaugier va ser un dels primers alumnes que s’hi van matricular. Finalitzada la seva etapa formativa, el pintor es traslladà al Camp de Tarragona, on realitzà diverses obres com les pintures del casal dels Castellarnau (ca. 1785) de Tarragona, els quadres de la Sagristia Nova de Poblet (1789-1790) o el cicle de Prometeu del casal reusenc dels Miró (ca. 1791-1793). La primavera de 1797 viatjà a Martigues per gestionar el llegat del seu oncle, el pintor Joseph Blaÿ. Un cop resolt l’assumpte, Flaugier viatjà a París, sojornant-hi de juliol a setembre. Retornat a Barcelona la consideració del pintor arribà a les cotes més altes mitjançant encàrrecs com les pintures del Palau dels marquesos d’Alfarràs (1799), la decoració de la cúpula de l’antiga església de la Congregació de la Missió (1801) o els retrats dels monarques (1802) encarregats per l’Ajuntament de Barcelona en motiu de la visita reial. La Guerra del Francès estroncà la vida artística del Principat. Flaugier va ser elegit nou Director de Llotja pel govern intrús i la requisa d’obres dels convents destinada a ampliar la pinacoteca de Llotja fou l’episodi més destacat durant aquest període. D’aquell mateix any de 1809 daten el Retrat del rei Josep I i la Batalla de Molins de Rei. El 30 de desembre de 1812 el pintor dictà les seves últimes voluntats i va morir el 2 de gener. En el context de confluència que determinà el panorama pictòric a cavall dels segles XVIII i XIX, Flaugier va formular una proposta plàstica original fonamentada en un mètode acadèmic com era la pràctica reiterada del dibuix que s’emmirallava en els canons propugnats pel corrent neoclàssic. Autor d’un extens catàleg, actuà com a introductor de nous temes en gèneres com el mitològic o el costumista, anticipant-se a les produccions artístiques realitzades al Principat i entroncant amb una tendència que es desenvoluparia plenament amb el romanticisme. A les seves pintures i dibuixos d’episodis de la Guerra del Francès, el pintor s’anticipà altra vegada als seus contemporanis i al marge del seu biaix de part, les seves obres posseeixen el valor de la immediatesa com a producte indestriable del període històric que va viure