Ricard Guinó. Bones mans i bons advocats

Abstract

Ricard Guinó (1890) was a very talented sculptor who was considered the best of his generation. After studying at Girona’s Municipal School of Arts and Crafts, he continued his apprenticeship in Barcelona in 1906. He met Aristides Maillol in 1909, who on realizing his qualities, proposed a move to Paris in order to complete his training. In the French capital, he was a disciple of Banyuls de la Marenda’s great sculptor and worked as his assistant. Between 1913 and 1918 he worked with Pierre-Auguste Renoir, who welcomed him into his home during the Ist World War. In this period, since the great impressionist painter suffered from advanced arthritis, Guinó became the hands of Renoir and materially executed all of his sculptural work. In 1965, 46 years after the death of Renoir, the artist from Limoges, Ricard’s son, Michel Guino, went to court to claim co-authorship of all his sculptures. After a long legal process, on November 13th 1973, the Court of Cassation of Paris finally ruled in favour of Guino and recognized his father as the coauthor of the works and as the legitimate beneficiary of 50% of the returns that this could generate. When the court finally made the ruling, Ricard Guinó, Girona’s most International sculptor, had already passed away 8 months previously.

Ricard Guinó (1890) va ser un imaginaire gironí de gran talent que fou considerat el millor escultor europeu de la seva generació. Després d’estudiar a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Girona, l’any 1906 prosseguí el seu aprenentatge a Barcelona. El 1909 conegué Aristides Maillol que, en adonar-se de les seves qualitats, li proposà traslladar-se a París per tal de completar la seva formació. A la capital francesa, fou deixeble i exercí d’ajudant del gran escultor de Banyuls de la Marenda. Entre 1913 i 1918, treballà amb Pierre-Auguste Renoir que l’acollí a casa seva durant la Primera Guerra Mundial.Atès que el gran pintor impressionista patia una artritis avançada en aquest període, Guinó es va convertir en les mans de Renoir i n’executà materialment tota l’obra escultòrica. El 1965, 46 anys després de la mort de l’artista de Llemotges, Michel Guino, fill de Ricard, acudí als tribunals per tal de reclamar la coautoria de totes les seves escultures. Després d’un llarg procés judicial, el 13 de novembre de 1973 el Tribunal de Cassació de París donà definitivament la raó a Guino i reconegué el seu pare com a coautor de l’obra i com a legítim beneficiari (al 50%) dels rendiments que aquesta pogués generar. Quan la justícia es va pronunciar, d’una forma inapel·lable, ja feia 8 mesos que l’escultor gironí més internacional havia traspassat.