Estructura poblacional y conectividad genética de la gamba roja, Aristeus antennatus, en el Mar Mediterráneo noroccidental

Abstract

The conservation of a commercially exploited species is fundamental to ensure the long-term sustainability of the resource. Thus, genetic information is essential for the identification of reproductively isolated and genetically differentiated units. The blue and red shrimp Aristeus antennatus (Crustacea, Decapoda) is an important fishery resource in the Geographical Sub-Area 6 (GSA6) of the western Mediterranean Sea. In this thesis the seven most important fishing grounds of the GSA6, from Golfo de León to Cabo de Palos, have been analysed using hypervariable genetic markers to know the genetic diversity, the population structure and the temporal stability of the blue and red shrimp genetic connectivity. Samplings were performed within two consecutive years, 2016 and 2017, during winter and summer. In winter, the blue and red shrimp constitutes mating aggregations made up of males and females, which displayed a high level of genetic connectivity, indicating a lack of geographic or oceanographic barriers to gene flow in the studied area. Nevertheless, it was detected a significant temporal instability between 2016 and 2017, which could be due to a local temporal oceanographic factor in Blanes. During summer, the blue and red shrimp constitutes spawning females’ aggregations between 600-800 metres depth. These aggregations showed a high level of genetic connectivity along the GSA6 and a temporal genetic stability, which could be due to a sex-biased dispersal, where females would migrate further than males, which would migrate to the closest fishing grounds. The dispersal pattern of juvenile and adult males of A. antennatus captured in winter and summer of 2016 at Palamós fishing ground, showed that between 54% and 75% of males would originate in Palamós, whereas part of them originated from nearby grounds. The lack of genetic differentiation obtained between A. antennatus populations along the GSA6 supports considering it as a single fishery management unit. The genetic results obtained in this doctoral thesis, both at the GSA6 level and locally in the Palamós fishing ground, should be incorporated into any action carried out to improve management of the blue and red shrimp fishery

La conservació d’una espècie explotada comercialment és fonamental per a garantir la sostenibilitat del recurs a llarg termini. Per això, la informació genètica és primordial per a la identificació d’unitats reproductivament aïllades i genèticament diferenciades. La gamba vermella Aristeus antennatus (Crustacea, Decapoda), és un important recurs pesquer en la Sub Àrea Geogràfica 6 (GSA6) del Mar Mediterrani occidental. A aquesta tesi s’han analitzat, mitjançant marcadors genètics hipervariables, els set caladors més importants de la GSA6, des del Golfo de León fins a Cabo de Palos, per a conèixer la diversitat genètica, l’estructura poblacional i l’estabilitat temporal de la connectivitat genètica de la gamba vermella. Els mostrejos es van realitzar al llarg de dos anys consecutius, 2016 i 2017, a l’hivern i l’estiu. A l’hivern, l’espècie forma agregacions d’aparellament compostes per mascles i femelles, les quals van presentar un alt nivell de connectivitat genètica, la qual cosa indica una absència de barreres geogràfiques o oceanogràfiques al flux gènic a la zona d’estudi. No obstant això, es va detectar una inestabilitat temporal significativa entre 2016 i 2017, fet que podria ser causat per un factor oceanogràfic temporal local a Blanes. A l’estiu, la gamba vermella forma agregacions de femelles desovadores entre els 600-800 metres de profunditat. Aquestes agrupacions van presentar un elevat nivell de connectivitat genètica al llarg de la GSA6 i una estabilitat genètica temporal, que podria ser causada per una dispersió diferencial per sexes, on les femelles migrarien a més distància que els mascles, els quals ho farien als caladors més propers. El patró de dispersió dels mascles juvenils i adults de A. antennatus capturats a l’hivern i estiu de 2016 en el calador de Palamós, mostra que entre el 54% i el 75% dels mascles s’originarien a Palamós, mentre que una fracció d’ells tindria el seu origen als caladors propers. L’absència de diferenciació genètica obtinguda entre les diverses poblacions de gamba vermella al llarg de la GSA6 dona suport a considerar-la com a una única unitat de gestió de les pesqueries. Els resultats genètics obtinguts en la present tesi doctoral, tant a nivell de GSA6 com local en el calador de Palamós, s’haurien d’incorporar a qualsevol acció de millora en la gestió de la pesca de la gamba vermella